dimecres, 14 de maig de 2008

La mar de llengües


No, no és que m'agradin els Rollings, no. És una altra cosa... A la plaça Universitat, davant la fantàstica facultat de lletres, han muntat una exposició itinerant que es diu "Un mar de llengües: parlar a la Mediterrània". Avui m'hi he estat passejant (amb no més de mitja hora està vista) i us la recomano per vàries raons:
1. Un es fa a la idea de la quantitat de llengües que conviuen a la Mediterrània (jo n'he comptat fins a 24!!) i les podem situar, conèixer una mica els seus orígens i la seva història.
2. Ens podem fer una idea de com conviuen des de fa segles sense conflictes.
3. Veiem com totes tenen alguna cosa a veure, com s'influencien malgrat pertànyer a cultures diferents.
4. Hi ha exemples de vídeos on les podem tastar i gaudir la seva sonoritat realment única (si escolteu, per exemple, com parlen occità a la Vall d'Aran entendreu que hi tenim molt en comú...)
5. Per trencar tòpics: hi ha llengües com el caló, per exemple, la llengua dels gitanos, que malgrat no tenir pràcticament llengua escrita, ens ha influït amb paraules tan quotidianes com "calés" o "xaval", per dir-ne un parell.
6. Per saber per exemple que, segons estudis recents, l'escriptura no va néixer a Mesopotàmia com s'ha dit durant molts anys, sinó que va néixer a la Mediterrània, concretament als Balcans, a la vora del riu Danubi, fa uns 7.000 anys!!
7. Sobretot, per adonar-nos que no hi ha cap llengua al món que sigui millor que una altra, sinó que simplement és una manera diferent d'expressar-se, de trobar les nostres arrels, d'identificar-nos i una manera compartida de veure el món i d'entendre'l.
Doncs ja ho sabeu, si passeu per allà, en mitja hora potser trencareu uns quants tòpics, que sempre va bé. I m'han dit que s'acaba l'1 de juny...