divendres, 27 de juny de 2008

José Saramago i "Blindness"



Ara que tots tenim més temps, aprofito per recomanar-vos l'escriptor portuguès viu més internacional, José Saramago, que fa anys que llegeixo i que molts segur coneixeu perquè l'any 1998 va rebre el Premi Nobel de Literatura. Als seus 85 anys encara segueix publicant pràcticament un llibre cada any. El que més sorprèn de la seva prosa són les llarguíssimes parrafades sense punts on no marca ni les intervencions dels personatges. Aquest peculiar estil fa que la lectura, lluny de ser feixuga, cobri una força insòlita barrejada amb les seves divagacions captivadores sobre la història que ens narra o sobre el comportament de l'ésser humà. Acostuma a dibuixar situacions límit de decadència humana on algun dels personatges manté una actitud inconformista, sí, però lluny d'heroicitats; tot plegat enmig de situacions i arguments sorprenents fins al desenllaç. Des seus llibres personalment en destacaria dos d'imprescindibles: "Todos les nombres" i "Ensayo sobre la ceguera". D'aquest últim estan a punt d'estrenar la versió cinematogràfica (crec que ja van presentar-la a Cannes), que es diu "Blindness" i l'ha dirigit Fernando Meirelles, el director de l'impecable "Ciudad de Dios" que segur coneixeu. Quan Saramago va veure la versió definitiva, va quedar al·lucinat. Us deixo el trailer de la peli, que fa molt bona pinta; us recomano, però, que llegiu el llibre abans que l'estrenin, que serà després de l'estiu.

dimarts, 24 de juny de 2008

La Casa Azul


"La revolución sexual" és l'autèntica cançó d'aquest estiu. Va estar a punt de representar Espanya a Eurovisión (va acabar segona ja sabeu darrera de qui...) i és un esclat festiu. Guille Milkyway n'és el creador. De fet, el grup és ell. La Casa Azul fa més de 10 anys que es va crear. Els components del grup són en David, la Clara, en Sergio, l'Oscar i la Virginia, uns pijos super guais que s'havien conegut fent surf a la platja: en realitat és tot fals perquè són uns actors contractats per donar la cara als mitjans i a les promocions. Ara són uns androides que apareixen a les pantalles dels concerts darrera del Guille. En aquest excel·lent darrer disc ("La Revolución Sexual") per fi apareix ell als videoclips. El seu rotllo és el disco-pop amb influències japoneses (recorda la música dels dibuixos manga), setanteres i tot el que sigui popular. El Guille Milkyway es diu en realitat Guillermo Vilella i és un tímid barceloní multiinstrumentalista, productor i sobretot un malalt de la música, que viu apassionadament buscant des de fa anys la melodia perfecte... i cada vegada s'hi acosta més. Ja fa anys que té fans, pero es va fer especialment popular com a creador de l'"Amo a Laura" per a l'MTV. L'última col·laboració televisiva ha estat la melodia del programa de TV3 "Els 25" amb "Vull saber-ho tot de tu". És un crack capaç d'aixecar-li l'estat d'ànim a qualsevol amb peces com aquesta "Revolución sexual" o les ja mítiques "Cerca de Shibuya" o "Chicle Cosmos". De fet, l'haurien de receptar a les consultes contra ansietats, depressions i altres psicopaties.

diumenge, 15 de juny de 2008

Deee-Lite


Després d'anys de no veure'l i com que a la xarxa ho trobem tot, no he pogut evitar buscar i penjar-vos el "Groove is in the heart" dels Deee-Lite, trio nord-americà que va esclatar amb aquest hit barreja de house, disco i hip-hop. És un dels primers discos que em vaig comprar (en format cassette!) i la veritat és que la resta del disc ja ni el recordo. Al cap d'un parell d'LPs de qualitat discutible es van dissoldre (crec recordar que dos d'ells eren parella i van trencar). Per sempre quedarà aquesta joia. Sembla mentida, però la van publicar l'any 90... i és que han passat 18 anys i segueix tan fresca i divertida com el primer dia. Absolutament recuperable.

"Crash"


En l'apartat de cinema, la Clara ens recomana una cinta del 2004 de Paul Haggis, guionista i director canadenc que debutava amb aquesta joia, "Crash", en la línia del cinema compromès del seu mestre, Clint Eastwood. Encara que sovint no vol dir res, va rebre 3 òscars (millor pel·lícula, guió original i muntatge). Abans havia escrit el guió de "Million Dollar Baby" d'Eastwood i l'any passat va estrenar "En el valle de Elah" sobre les conseqüències de la guerra d'Iraq. Cinema americà sorprenent i amb esperit crític... perquè no tot el que ve d'EEUU és propagandista. Mireu què en diuen els crítics:

"Todo es modélico en 'Crash': el guión, la forma de desarrollarlo y otorgar lógica a esas complicadas historias paralelas, los actores, los diálogos, la utilización de la música. (...) la mejor película del año." (Carlos Boyero: El Mundo)

"Turbulenta, apasionante sucesión de colisiones (...) primer y deslumbrante trabajo como director (...) espléndidamente construida e interpretada (...) Densa en situaciones, llena de recovecos, apasionante y polémica" (M. Torreiro: El País)

La Clara diu:
Vull recomanar una pel·lícula. La vaig veure fa un temps i em va sorpendre, em va agradar molt, trobo que dóna per reflexionar i és molt maca. És díficil definir-la però podríem dir que tracta sobre els comportaments de les persones segons les situacions que els toca viure. Demostra que la gent, a vegades, no és dolenta o bona, depèn del context. També fa una crítica a la societat americana.
Aquesta película es diu CRASH.

dimecres, 11 de juny de 2008

Daydream


Aquesta vegada comento un festival nou que només dura una dia i que gira al voltant de la banda de Thom Yorke, Radiohead. És l'excusa perfecte per tornar-los a reivindicar (ja us vaig presentar la fantàstica "No surprises"). Són un cas insòlit al panorama musical bàsicament perquè la seva proposta segueix sent arriscadíssima (lluny de modes passatgeres), apassionada (cada disc nou és una experiència única) i sobretot vigent (música i lletres parlen de les pors i les angoixes del home del s. XXI). Radiohead és una banda sense so fàcil, sense una cara amable al davant (Thom Yorke viu al marge dels mitjans), aparentment incòmode al mercat, i malgrat tot, seguida massivament i amb xifres de vendes estratosfèriques. Sense exagerar, crec que som davant de la millor banda del món. Per què?
1. En ells trobem angoixa i confusió, sí, però també pau o tendresa.
2. Han aconseguit que l'èxit no els corrompi regalant el nou disc a Internet, fent gires ecosensibles o creant el seu propi canal de TV.
3. No s'han prostituït davant l'allau mediàtic i capitalista que els ha tocat viure sinó que se n'allunyen; demostren que per ser gran no cal vendre's.
4. Beuen de tots els estils (post-rock, electrònica, jazz, drum'n'bass, pop...), es reinventen a cada nou disc però sonen sempre 100% Radiohead.

Sí, el 12 de juliol és el dia somiat per a molts. Us deixo amb "Weird Fishes/Arpeggi" de l'ultim disc "In Rainbows": ascensió instrumental, imprevist canvi de ritme i caiguda en picat; acaronar i esgarrapar.

dimarts, 10 de juny de 2008

"La dama del alba"


Alejandro Casona (foto), en su obra teatral más poética, no acerca a la muerte como una amiga bella que no debemos temer. Entre comparaciones, imágenes y metáforas aparece esta sorprendente historia entre la tradición y el folclore asturiano pero con una temática universal. Después de haberla leído en clase, os propongo que dejéis un breve comentario argumentando vuestra opinión sobre la historia narrada y los temas que trata (la Muerte como compañera y amiga, el drama por la pérdida de familiares, la infidelidad, la hipocresía, etc.) Gracias y felicidades por la lectura que habéis realizado en clase; ha sido ejemplar.

dilluns, 9 de juny de 2008

"En la ardiente oscuridad"


Antonio Buero Vallejo (foto), el autor de la obra, desarrolla un drama en una escuela para ciegos donde los internos viven en una absurda felicidad rehuyendo la deficiencia que a todos aqueja. Esta es la opinión de Ignacio, claro, que acaba de llegar al centro con su discurso y su actitud demoledora. En la escuela son felices y se sienten seguros de sí mismos hasta que llega Ignacio y lo cambia todo. El libro, entre otras cosas, plantea dos maneras de afrontar las dificultades y de entender el mundo. Después de leer el libro en clase y compartir con los demás algunas opiniones, os propongo que votéis la encuesta que he colgado en el margen izquierdo y que justifiquéis vuestra respuesta dejando un comentario en este artículo. Gracias!

The Unfinished Simpathy


Gràcies a la Laia Torra, ens apropem aquí a una de les bandes barcelonines amb més solvència a nivell estatal i internacional. Fan un bon rock guitarrero i s'apropen tant al hardcore com al pop; en directe són molt canyeros. El nom del grup és el títol d'un tema de Massive Attack, la gran banda de Bristol (algun dia en parlarem segur!) que admiren però no imiten (són lluny del trip-hop). Aquests barcelonins compten amb el privilegi d'haver estat l'única banda d'aquí convidada pel mateix John Peel als estudis de la BBC a gravar una de les mítiques Peel Session (diuen que Peel els va veure al Sónar en directe i els va convidar personalment). Ja no són només una revelació sinó que estan sobradament confirmats; del seu pal, el millor que es fa a casa nostra. Aquí us deixo amb el video d'"Spin in de rye"; bona tria (gràcies, Laia).

divendres, 6 de juny de 2008

Antònia Font


Fa un parell de mesos vaig tenir la sort d'entrevistar en Joan Miquel Oliver, compositor, lletrista i guitarrista d'Antònia Font i líder indiscutible de la banda. Aquests mallorquins han revolucionat el panorama musical en llengua catalana-mallorquina amb un pop fresc, lluminós i divertit i unes lletres delirants que es troben entre el surrealisme i la quotidianitat. Són un cas únic entre d'altres coses perquè tenen el do d'agradar a petits, jovenets, crecudets i grans. Ja fa anys que els segueixo i amb l'excusa que Joan Miquel Oliver publicava la seva primera novel·la ("El misteri de l'amor", una novel·la excel·lent que ha estat injustament polèmica per l'ús lliure de l'ortografia i la tipografia catalana) vaig aconseguir que em dediqués mitja horeta a xerrar de tot plegat, sobretot de la música de la seva banda, del que suposa aquest èxit inesperat i del procés creatiu (d'on surt tot aquest món d'astronautes, portaavions, submarins o animals??) Doncs si voleu llegir-la, és a la llista de webs o clicant aquí. Si us descarregueu la versió en PDF, la veureu maquetada amb fotos que hem fet als seus concerts. Al Deezer només hi ha 3 cançons d'ells (haurem de fer una reclamació..!) El tema que he triat és "Love song" del disc "Batiscafo Katiuscas".

Discover Antònia Font!

dimecres, 4 de juny de 2008

Jorge Luis Borges i Mario Benedetti


Per al conte i poema d'aquest mes de juny he triat dos excel·lents escriptors: l'argentí Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 1899-Ginebra, 1986) i l'uruguaià Mario Benedetti (Paso de los Toros, 1920). "Las ruinas circulares", el conte de Borges, explica la història d'un home que volia somiar un home; i el poema "Memorándum" de Benedetti és una mena d'informe alliçonador del que fem (o hauríem de fer) en aquest món. Els podeu llegir clicant a la llista del marge dret del bloc on cada mes trio contes i poemes imprescindibles. El de la foto, Mario Benedetti, encara viu, segueix publicant i passejant els seus recitals per escoles d'arreu del món. Tots dos són ineludibles en la història de la literatura universal.