dimecres, 11 de juny de 2008

Daydream


Aquesta vegada comento un festival nou que només dura una dia i que gira al voltant de la banda de Thom Yorke, Radiohead. És l'excusa perfecte per tornar-los a reivindicar (ja us vaig presentar la fantàstica "No surprises"). Són un cas insòlit al panorama musical bàsicament perquè la seva proposta segueix sent arriscadíssima (lluny de modes passatgeres), apassionada (cada disc nou és una experiència única) i sobretot vigent (música i lletres parlen de les pors i les angoixes del home del s. XXI). Radiohead és una banda sense so fàcil, sense una cara amable al davant (Thom Yorke viu al marge dels mitjans), aparentment incòmode al mercat, i malgrat tot, seguida massivament i amb xifres de vendes estratosfèriques. Sense exagerar, crec que som davant de la millor banda del món. Per què?
1. En ells trobem angoixa i confusió, sí, però també pau o tendresa.
2. Han aconseguit que l'èxit no els corrompi regalant el nou disc a Internet, fent gires ecosensibles o creant el seu propi canal de TV.
3. No s'han prostituït davant l'allau mediàtic i capitalista que els ha tocat viure sinó que se n'allunyen; demostren que per ser gran no cal vendre's.
4. Beuen de tots els estils (post-rock, electrònica, jazz, drum'n'bass, pop...), es reinventen a cada nou disc però sonen sempre 100% Radiohead.

Sí, el 12 de juliol és el dia somiat per a molts. Us deixo amb "Weird Fishes/Arpeggi" de l'ultim disc "In Rainbows": ascensió instrumental, imprevist canvi de ritme i caiguda en picat; acaronar i esgarrapar.

4 comentaris:

John Carrawell ha dit...

Sí, Joan, sí, jo ja fa bastant de temps que no puc parar d'escoltar Radiohead. Mai no deixen de sorprendre i és dels pocs grups que mantenen el llistó ben alt i es permeten el luxe de superar-se i reinventar-se a cada nou disc que treuen.

Vaig intentar anar a l'últim concert que van oferir aquí a Barcelona però les entrades estaven a més de 100 euros...res que la meva butxaca es pugui permetre. Espero poder veure'ls en directe abans que la mort se m'emporti -o que la banda es dissolgui-.

Declaro la meva admiració per la banda!

Fontde ha dit...

Ja tindràs temps de veure'ls, segur, no pateixis. Després del que vaig veure ahir, et puc assegurar que tenen corda per a llarga estona: ara estan en el moment més dolç de la seva carrera; crec que amb l'últim disc han trobat El So que buscaven durant tants anys... i en directe va sonar estratosfèric, impressionant. He vist centenars de concerts al llarg de la meva vida però el que vaig veure ahir, juntament amb el de Portishead al Primavera Sound, crec que és dels més grans que he vist mai. No se separaran perquè el món els necessita... i sobretot, ells necessiten seguir inventant.

Maria ha dit...

No surprises, There there, high&dry, optimistic, let down..

sentir-les en directe ha de ser una passada.

aviam si hi ha sort (i diners) el proxim cop que vinguin
(:

Maria Castellvi

Bernat Martínez Olivart ha dit...

Però si era playback!!! Per què no ens vam posar a primera fila???