divendres, 30 de maig de 2008

MGMT


Des de Brooklyn arriben aquests MGMT, Andrew Vanwyngarden i Ben Goldwasser, dos jovenets que beuen de la psicodèlia dels 70s i de l'electrònica dels 80s; tot plegat amb un so sideral, com si viatgessin en el temps... i en l'espai. Acaben de debutar fa pocs mesos amb "Oracular Spectacular" i des d'aleshores passejen el seu excel·lent directe a nivell internacional. També han triomfat al Primavera Sound gràcies a peces tan hipnòtiques i divertides com aquesta "Kids".
Noves fornades des de NY.

Discover MGMT!

dimarts, 27 de maig de 2008

Jordi Sierra i Fabra


En Martí de 1r de Batx ens recomana un dels escriptors catalans més reconeguts de la literatura catalana, especialment de la juvenil, que ha publicat, sense exagerar, centenars de llibres. També és un apassionat de la música (n'ha escrit uns quants, especialment sobre rock). En Martí ens aconsella dos de les seves novel·les més populars... Qualsevol excusa és bona per apropar-se a aquest prolífic escriptor.
En partí diu:
Hola Fonde, sóc el Martí, alumne, de primer de batxillerat i com que sóc novell i em consta que no fas classes a batxillerat, he de suposar que no em coneixes. Feta la presentació, et diré que he arribat aquí des del blog del Boixader i que només amb la curiositat com a finalitat m'he llegit el teu blog sencer. Anant més enllà fins i tot, prenc la iniciativa, de fer-te la proposta d'un gran escriptor (o això crec) com és en Jordi Sierra i Fabra. Autor d'alguns llibres com "97 maneres de dir t'estimo" o el conegudíssim "Camps de maduixes" i una llarga i atractiva llista.
Doncs res més, i fins aviat!

diumenge, 25 de maig de 2008

Rufus Wainwright


Segurament heu sentit a parlar d'ell i molts fins i tot l'heu escoltat. De fet, aquesta mateixa setmana tocarà al gran Primavera Sound. Podria triar qualsevol tema dels cinc discos que ha publicat, però he optat per aquesta trista "Going to a town" del seu darrer disc ("Release The Stars") perquè sorprenentment s’allunya de la seva experiència personal i ens mostra un sentiment de cansament global amb Amèrica, el que s’ha trobat passejant-se pel món. Normalment aposta per l'orquestració gairebé solemne, però aquí comença només amb el piano i creix lentament. Quan Rufus es va adonar que la seva prodigiosa veu podia transformar el món, va decidir que hi dedicaria la vida. Doncs res; llaaaarga vida a l'indomable Rufus.
free music

Children of Bodom


En la linia del death metal que ens apropava el Joan Cabré, en Carles Pitarch apunta noms nous a aquest estil que certament és habitualment menystingut. Ell el defensa amb noves argumentacions, o sigui que el millor és que llegiu què en pensa.

En Carles diu:
Ei Cabre, sóc el Carles Pitarch i després de llegir el teu comentari veig que hi ha moltes coses que són certes com per exemple: que el metal és un gènere criticat només pel fet de ser dur. Dins el metal hi ha molts subgèneres que van des del més "light" al més bèstia i extrem. El death metal és dels gèneres que més m'agrada a mi, conec alguna cosa d'Opeth però sobretot m'agrada Children of Bodom, un grup de death metal melòdic molt virtuós que per cert, acaben de llançar un nou àlbum a la venta: "Blooddrunk". Sí, les lletres són un pèl fosques però en la seva música hi veus molt melodia. També sé que les veus guturals són difícils d'empassar però jo crec que aquest gènere, junt amb el nu metal i el power metal ( el més calmat però a la vegada inquiet ) són el millor que el metal ens proporciona
Així doncs jo recomano els grups Children of Bodom, Sonata Arctica i Metallica 8clàssics)
Ens veiem per Súnion companys frikis.

divendres, 23 de maig de 2008

"Alta fidelidad"


La Maria (ara sé que és la Castellví!) ens deixa anar, com qui no vol la cosa, "High Fidelity" (aquí "Alta Fidelidad"). És una peli per a tots els freaks que vivim per i per a la música. Ells tenen una botiga de discos com a negoci, però el que realment volen és viure envoltats de música, que és el que els fa sentir vius. També hi ha una dona pel mig i uns quants gags per riure una bona estona. La tria musical és impecable i els personatges són tan autèntics que fàcilment ens hi identifiquem (si més no hi veiem el veí, el company o el col·lega freak de torn). Per passar una bona estona amb una llibreta a prop... i apuntar les referències musicals. Us deixo un video en versió castellana amb algunes escenes per fer-vos una idea. Per cert, teniu molt bon gust!

La Maria diu:
Joan!
Deixo una suggerència rapida, que hauria d'estar estudiant..
Avui de cine, concretament d'una peli que vaig veure fa bastant de temps, "High Fidelity". Explica la història d'un home (John Cusack) que té una botiga de vinils i ha d'enfrontar-se als problemes que té amb la seva nòvia i amb els seus dos companys de feina (Jack Black i Todd Louiso). Gran comèdia amb una més gran encara BSO (The Beta Band, Led Zeppelin, Belle & Sebastian, Bob Dylan, Springsteen..)
Més informació si cliqueu aquí: o també directament al You Tube
Ale, un petoó!
Maria Castellví.

dimarts, 20 de maig de 2008

Electric Light Orchestra


Ens visita el GRAN Ramon Boixader (nois i noies, posem-nos drets!) i ens acosta a un disc del 1977 (no és tan antic, Ramon, que jo ja tenia tres anyets... o potser sí i m'estic fent gran...)El disc és una de les referències pop de tots els temps; està carregat de melodies d'aquelles que se't claven a la memòria. A mi m'agraden més altres temes com "Night in the city" o "Turn to stone", però l'expert és ell. Fixeu-vos com s'assemblen a Bee Gees (sense ser tan ensucrats), i com avui hi ha grups que els tenen com a referència i que els imiten (per exemple, el sobrevalorat Mika o els divertits Scissor Sisters). De, fet tot el que soni pop surt dels Beatles o d'aquests ELO. El Ramon ha triat el tema que esteu escoltant, el més "pel·liculero" (es nota l'afició per les bandes sonores!) Esperem que ens visitis sovint i ens il·luminis amb joies com aquesta (encara que sigui des del quaternari...)

En Ramon diu:
M'agraden els grups que avui en dia són anomenats amb substantius del pleistocè (dinosaures, etc). Jo sóc un fan de l'ELO (Electric Light Orchestra). Recomano un disc: "Out of the blue" i una cançó: "Standing in the rain"
free music

dilluns, 19 de maig de 2008

Snow Patrol


La Laia Recasens ens envia cap a Escòcia de la mà d'un dels grups més populars de l'escena independent. Recordeu Radiohead? Ja us vaig dir que tenien centenars d'admiradors-seguidors, i Snow Patrol ho són. Juntament amb Coldplay, són les dues bandes que millor han captat l'ànima de Radiohead; són els alumnes avantatjats, vaja. La veritat és que no ho fan gens malament i aquí sonen més guitarreros que mai. Aquest disc ja té un parell d'anys i es va fer popular pel tema "Chasing Cars" que apareixia a la sèrie "Anatomia de Grey", però la Laia n'ha triat unes altres.

Hola Joan,
Jo volia recomanar el nou àlbum d'Snow Patrol anomenat "Eyes Open". Dos de les millors cançons són: "Signal Fire" (és la banda sonora de "Spider-man 3" i el podeu escoltar aquí baix) i "Hands Open".
free music

Led Zeppelin


Quines pintes, no? Setanteros totals... En Joan Cabré ens acosta a un dels grups mítics de la història del rock, referència de molts grups d'avui i de sempre. Al final podeu escoltar una dels seus temes més populars, "Stairway to heaven". Aquests sí que són tot un clàssic!

En Joan Cabré diu:
Avui recomano un dels grups que més influència han exercit al món del rock a partir dels anys 70: Led Zeppelin.
Segur que molts de vosaltres ja n'heu sentit a parlar, però no està de més que sabeu un parell de detalls bàsics:
- El grup està format per Robert Plant (veu), Jimmy Page (guitarra), John Paul Jones (baix) i John Bonzo Bonham (bateria). Tots quatre estan considerats uns pioners i referents de gènere amb els seus respectius instruments.
- El grup va dissoldre's l'any 1980 per la mort de Bonzo, produïda per aspiració del seu propi vòmit.
És possible que a alguns no us agradi, ja que és rock de la old school i no són gaires els grups d'avui dia que conservin l'estil original dels 70.
Per acabar, deixo una cançó de LZ que, tot i no ser tant coneguda com la famosa "Stairway to Heaven", a mi m'encanta.
free music

"La guerra de Troya", Robert Graves.


En Pau ens recomana un llibre d'història d'un dels grans autors en la matèria: Robert Graves. Per als qui us agradaria conèixer el que realment va succeir al voltant d'aquesta mítica història. En Pau us ho explicarà millor...

En Pau diu:
Ei fontde, avui m'agradaria recomanar una història que de fet és un clàssic a la història de la literatura, però que la versió que he llegit jo està molt bé. Es tracta de la guerra de troya explicada per Robert Graves, amb la diferència de que és provablement el primer intent modern d'explicar la guerra de troya des de la fundació de la ciutat fins al retorn dels grecs victoriosos, en un llibre que destaca per la seva brevetat. Podríem dir moltissimes coses bones sobre aquesta edició, però el que crida més l'atenció és que està redactat en forma de novel·la moderna, és a dir en prosa, i el més important, amb vocabulari actual. És una versió de la Ilíada molt fàcil i curta de llegir. No he trobat cap web que s'expliqui més extensament que el comentari, però si esteu interessats en l'autor (i us haig de dir que és un prestigiós autor anglés considerats per alguns crítics literaris el relleu d'Isaac Asimov a nivell d'història sobretot), la web he trobat, amb totes les seves obres, la podeu obrir clicant aquí. Val la pena de llegir-lo, que us ho passeu bé.

dissabte, 17 de maig de 2008

Chema Madoz


¿Què us suggereix aquesta imatge?
Encetem secció d'Art amb un dels artistes que més admiro, aquest fotògraf madrileny de 50 anys que ha revolucionat el món de la fotografia. Allunyat de "photoshops" i noves tecnologies (aquí no hi ha trucs informàtics), disposa els elements que vol captar en un espai diferent del que ocupen habitualment i els relaciona amb nous contextos que provoquen, primer, la sorpresa, i després ens aporten un significat nou, una metàfora del que ens envolta. La bellesa de les seves fotos la trobem sobretot en la senzillesa del que capta: aquí no trobareu grans muntatges ni efectes espectaculars, sinó naturalitat. Recorda sovint els poemes visuals de Joan Brossa, a qui va conèixer i admirava. Si us passegeu per la seva web (www.chemamadoz.com)el coneixereu millor i si cliqueu aquí entrareu en una galeria fotogràfica de la seva obra. Ara sabem per què diuen que una imatge val més que mil paraules. Què us sembla?

"El alquimista"


La Laia ens recomana el llibre més popular d'un autor que ha arribat al gran públic gràcies a històries plenes de sentiments i emocions. "El Alquimista", del brasiler Paulo Coelho, és un dels llibre més venuts a nivell internacional dels últims temps.

La Laia diu:
El llibre explica la història d'un pastor que té un somni, la seva Llegenda Personal, per la qual lluitarà i prendrà decisions difícils i doloroses: veu un tresor i sap que és el seu destí. Abans, però, haurà d'enfrontar-se a alguns perills, saber llegir els senyals que l'Ànima del Món li ensenya i aprendre a escoltar el cor. I tot això, faltaria més, en una de les terres més exòtiques, misterioses i espectaculars: el nord d'Àfrica. Si el llegiu, gaudiu-ne lentament, a mesura que l'aventura us recorre i us captiva.
salut!

"Aprende a vivir" i "La feliz desesperanza"


Tornem a encetar secció fixant-nos en una de les disciplines oblidades sovint però que ens ajuda a entendre'ns a nosaltres mateixos i al món que ens envolta. En Joan Cabré ha triat dos títols accessibles, divulgatius, per a iniciats en la matèria (no cal ser-ne especialista, només tenir certes inquietuds). Crec que és una bona manera de començar a resoldre algunes preguntes que tots ens hem fet alguna vegada d'una manera entenedora. Donem la benvinguda, doncs, a la matèria que ens ajuda a anar pel món. Gràcies, Joan.

En Joan Cabré diu:
Aquest cop entro en temàtica literària recomanant un gènere que possiblement agradarà a pocs, però que, a tall personal, el gaudeixo molt. Es tracta de la filosofia, la qual té fama de ser tediosa i molt enrevesada, però que, buscant i informant-se més a fons, un troba de tot.
Des de fa un temps que he anat adquirint una sèrie de llibres, alguns dels quals encara tinc pendents de llegir, d'autors de filosofia poc coneguts -no són Nietzsches ni Schopenhauers- que donen punts de vista interessants sobre temes generalment existencials, com la vida, la ciència, la religió o el conjunt i la posada en conflicte de totes tres.
Per a aquells que vulgueu encetar el gènere de la filosofia dins de les vostres lectures, us recomano un parell de llibres:
Aprende a Vivir: Historia de la filosofía , de Luc Ferry, exministre francès. Un llibre realment recomanable per començar amb bon peu en la literatura filosòfica, ja que conté informació molt interessant i una part de la història poc divulgada i, per tant, nova per la majoria dels lectors. A més a més, la lectura és molt amena i l'autor fa ús d'un vocabulari precís però sense complicacions, ja que el llibre està dedicat especialment a tots aquells que volen llançar-se a la piscina del pensament filosòfic.
La feliz desesperanza, del també francès André Comte-Sponville. El llibre és curt -poc més de cent pàgines- i petit, la qual cosa fa que sigui més atractiu i inciti a llegir-lo al bus, al metro o en qualsevol altre lloc. El llibre té un format d'entrevista, és a dir, una successió de preguntes al filòsof que fa un periodista col·laborador, l'Edmond Blattchen. Amb llenguatge clar i directe, Comte-Sponville ens dóna una idea filosòfica sobre la vida i el materialisme basada en les seves pròpies experiències vitals i la seva maduració com a persona.

divendres, 16 de maig de 2008

"La vida a la porta de la nevera"


Pel que sé, aquest llibre que ens recomana l'Helena explica la relació entre una mare i la seva filla mentre es deixen notes a la nevera (el títol és més que explícit!)Diuen que en menys d'una hora està llegit, per tant és molt recomanable per als mandrosos... o per als qui volen una història emotiva en poques paraules. A vegades llegim llibres inacabables que ens acaben transmetent el mateix que un poema, un conte, o un relat planer i directe com aquest. Aquí no hi ha excuses...

LHelena diu:
Joan!
Bé jo de llibres la veritat no en tinc molta idea, ja que llegir llegir jo no gaire, m'agrada llegir si el llibre és interessant i em puc passar hores però no tinc temps, tot i així hi ha un llibre que em va agradar ja que és diferent de la resta i és molt fàcil de llegir; es diu: "La vida a la porta de la nevera".
Helena Gil.

Hey ya!


Sembla que si un respira en aquest món és complicat no haver sentit mil vegades abans aquest tema que ens recomana l'Oriol. Sí, crec que no inventen res, que no es compliquen gaire la vida i que potser sóna prefabricat, però almenys són capaços de posar-nos de bon humor? Això ja m'ho heu de dir vosaltres...

L'Oriol diu:
Hola Fonde,
m'agradaria recomanar un grup de música anomenat OUTKAST, toquen un estil de rap i rock contemporani.
La cançó que vull recomanar es diu HEY YA!, i es del seu penúltim àlbum anomenat Speakkerboxx. Aquesta cançó juntament amb l'àlbum van guanyar 2 grammys. Espero que us agradi.
free music

"La chaqueta metálica", Stanley Kubrick


Encetem la secció cinematogràfica d'aquest bloc amb una recomanació del Joan Cabré; una gran pel·lícula d'un gran director. Personalment hi estic d'acord. Apunteu-vos-la a la llista d'im-pres-cin-di-bles!

En Joan Cabré diu:
Bé, ara m'agradaria entrar en terreny cinematogràfic, ja que de moment s'ha tocat poc en aquest blog. Afortunadament, tinc un convidat d'honor per estrenar la secció de pel·lícules: ni més ni menys que el mestre Stanley Kubrick amb una de les seves famoses -tot i que no la millor- cintes. Es tracta de "La Chaqueta Metálica", un film del 1987 que reflecteix amb un humor fort i sarcàstic el drama de la guerra del Vietnam. El missatge que ens transmet és totalment antibèl·lic, i ho podem comprovar gràcies als contrastos entre situacions esperpèntiques i moments dramàtics envers la mort d'un company. Això només és un petit exemple d'una pel·lícula que arriba gairebé a les dues hores. Destaco també que l'eloqüent i trepidant inici acaba per donar lloc a una segona part no tan emocionant i divertida, tot i que la qualitat es manté força constant al llarg del film. No us destaparé pas més detalls de la trama, sou vosaltres qui heu de gaudir de la pel·lícula. Per suposat, jo vaig passar una bona estona veient-la!

dijous, 15 de maig de 2008

BELLE AND SEBASTIAN?

Aaaaaaaaaaai! La Maria diu que li agradaria que parléssim de Belle & Sebastian... i quin bon gust que tens! Potser no sap que aquí ha tocat la meva gran debilitat, que en tinc moltes, però aquesta és LA-DEBILITAT. Personalment, crec que hi ha un abans i un després dels de Glasgow, que m'han marcat des del primer disc, que com molt bé diu la Maria es diu "Tigermilk". De fet, jo faria una secció només per a ells..! Però no cal fer-se pesat. De moment, aquí us deixo la cançó que ha triat la Maria, que és "Funny little frog" de l'últim disc ("The Life Pursuit"). Ara practiquen aquest pop lluminós, però no sempre ha estat tot tan alegre i festiu. De fet, el cantant i líder de la banda, Stuart Murdoch, sempre havia apostat per cançons més malencòniques, retratant les pors de joventut. Ara s'ha fet gran i somriu més que mai. I la banda també. I jo també. Mireu això i remeneu al Deezer i al You Tube!

Pixies, "Here comes your man"


A finals dels anys 90, Dave Lovering, Joey Santiago, Kim Deal i Black Francis (en l'ordre de la foto) es reinventaven el rock alternatiu, se saltaven totes les convencions i explotaven mundialment amb el seu segon disc, l'impecable "Doolittle". Aquest mític àlbum impacta de dalt a baix. "Here comes your man", la cançó que escolteu, demostra que es pot acaronar i esgarrapar al mateix temps. Ara ja s'han disolt definitivament, però ens queden dues seqüeles: la banda de Kim Deal (The Breeders) i la de Black Francis (també té discos com a Frank Black). Diuen que el món es divideix entre els que escoltem Pixies i els que no...
free music

"La ladrona de libros"


L'Helena ens recomana "La ladrona de libros", una novel·la sobre el nazisme que triomfa ara mateix arreu del món. Em sembla curiós que un australià, Markus Zusak, en sigui l'autor; potser la distància fa veure les coses des d'un altre punt de vista.

L'Helena diu:
Aquí trobareu més informació.
A qui li agradi llegir sobre l`'època nazi i tal, la segona guerra mundial i totes aquestes coses, aquest llibre és perfecte.
Genial història i perfecte manera d'exlicar-la.
ale, un petoo.
Helena.

La Laia Torra recomana "Relats en català"


La Laia ens recomana aquesta web de relats, i m'ha semblat genial que la gent tingui un espai on penjar sense por el que escriu... Laia, t'he buscat a la web però no t'he trobat; el que m'agradaria és que ens en regalessis un dels teus relats al bloc per penjar-lo i així el gaudim i comentem tots, no? Tu mateixa, sense pressió, però amb els braços oberts. Ja veig que saps que el millor que li pot passar a algú que escriu és que el llegeixin..!

La Laia diu:
A mi m'agradaria recomanar una web de relats en català, on la gent pot escriure, llegir, opinar i conèixer altres relataires. Jo fa temps que en sóc autora i hi tinc uns quants relats penjats sota el pseudònim de Meryl (per si algú s'interessa i em comenta alguna cosa, que sempre és bo :D)
Si us agrada llegir o escriure o tafanejar una mica segur que us agrada. a més a més també s'hi fan concursos i reptes. he de dir que n'hi ha de realment interessants sota la columna de 'l'editora destaca'.
A més, penso que internet pot ser una bona eina per posar a l'abast de tothom la lectura i llegir, de tant en tant, no llibres, sinó relats d'altres persones que comparteixen una mateixa afició, compartint experiències, humor, etc.
vamooos
que s'ha de visitar :)

dimecres, 14 de maig de 2008

La Neus recomana Neruda

La Neus se'ns posa tendre...

Mira et deixo el poema de Pablo Neruda que té dit recitat pel Ubago. Que és molt maco, home!

John Carrawell recomana Opeth i Dream Theater


La recomanació musical de John Carrawell:

Hola,
Bé, abans no he pogut per falta de temps però ara que vaig més tranquil deixo caure algunes recomanacions per aquí, aquest cop de tall musical:
Opeth: Ja fa uns quants anys que aquests metaleros suecs es troben en el Olimp del metal, que és un gènere molt criticat i del qual n'estic fart de sentir tòpics, generalitzacions i calúmnies que, generalment, són els prejudicis de l'ignorant. No vull endinsar-me en la música més dura de Opeth perquè potser seria un salt massa brusc, però m'ha semblat idoni seleccionar un dels discos, que és molt melòdic i relaxat dins del que és el gènere del death metal:
--> Damnation: El disc més suau d'Opeth. Les cançons combinen molts fragments lents i fins i tot experimentals amb alguns fragments més accelerats. Segurament més d'una cançó uns enganxarà.
També vull donar-vos a conèixer un dels altres consagrats del metal progressiu -tot i que poc coneguts-, ni més ni menys que Dream Theater, del qual us selecciono el que per mi és el millor disc:
-->Scenes From A Memory: El virtuosisme de tots els membres del grup elevat al seu màxim exponent. No té sentit descriure l'experiència sonora, només es tracta d'escoltar i intentar apreciar la qualitat.
Si voleu saber més d'Opeth i de Dream Theater:
http://es.wikipedia.org/wiki/Opeth
http://es.wikipedia.org/wiki/Dream_Theater
Fins aviat!

La mar de llengües


No, no és que m'agradin els Rollings, no. És una altra cosa... A la plaça Universitat, davant la fantàstica facultat de lletres, han muntat una exposició itinerant que es diu "Un mar de llengües: parlar a la Mediterrània". Avui m'hi he estat passejant (amb no més de mitja hora està vista) i us la recomano per vàries raons:
1. Un es fa a la idea de la quantitat de llengües que conviuen a la Mediterrània (jo n'he comptat fins a 24!!) i les podem situar, conèixer una mica els seus orígens i la seva història.
2. Ens podem fer una idea de com conviuen des de fa segles sense conflictes.
3. Veiem com totes tenen alguna cosa a veure, com s'influencien malgrat pertànyer a cultures diferents.
4. Hi ha exemples de vídeos on les podem tastar i gaudir la seva sonoritat realment única (si escolteu, per exemple, com parlen occità a la Vall d'Aran entendreu que hi tenim molt en comú...)
5. Per trencar tòpics: hi ha llengües com el caló, per exemple, la llengua dels gitanos, que malgrat no tenir pràcticament llengua escrita, ens ha influït amb paraules tan quotidianes com "calés" o "xaval", per dir-ne un parell.
6. Per saber per exemple que, segons estudis recents, l'escriptura no va néixer a Mesopotàmia com s'ha dit durant molts anys, sinó que va néixer a la Mediterrània, concretament als Balcans, a la vora del riu Danubi, fa uns 7.000 anys!!
7. Sobretot, per adonar-nos que no hi ha cap llengua al món que sigui millor que una altra, sinó que simplement és una manera diferent d'expressar-se, de trobar les nostres arrels, d'identificar-nos i una manera compartida de veure el món i d'entendre'l.
Doncs ja ho sabeu, si passeu per allà, en mitja hora potser trencareu uns quants tòpics, que sempre va bé. I m'han dit que s'acaba l'1 de juny...

"El enamorado de la Osa Mayor"


En Pau Escolà ens fa aquesta recomanació... i fa bona pinta:

M'agradaria recomanar el llibre de "El enamorado de la Osa Mayor",és un llibre escrit per un polonès, Sergiusz Piasecki, que el va escriure mentre estava a la presó tancat per contraband. Sembla que és l'únic llibre que va escriure, i és una llàstima, perquè sap transmetre uns valors que trobo realment admirables. La història tracta sobre un noi que entra a un grup de contrabandistes, la banda arriba al seu moment de màxim esplendor, i després lentament entra en decadència per culpa que en la comunitat de contrabandistes, que resideix a Pomerania (una ciutat polonesa),passen per davant els interessos i l'odi que hi pot haver entre dos persones abans que l'honradesa, l'honor, la noblesa... en fi, totes les normes no escrites d'una comunitat. Molt recomanable llegir-lo. Si algu està interessat en més informació sobre el llibre pot consultar la següent web clicant aquí. El tenen a la casa del llibre. Si algú troba un altre llibre del mateix autor, per favor que pengi un comentari explicant-ho.

JA PODEU ENTRAR COMENTARIS!

Novel·les, pel·lícules, poemes, esdeveniments, suggerències...
Si cliqueu a l'apartat de comentaris, podeu enviar-me sense cap mena de restrició totes les suggerències o comentaris sobre aquest nou espai que acabem d'encetar. Aquí podeu recomanar aquella pel·lícula, aquell llibre, aquell poema, aquella cançó, o grup o simplement aquella frase que us va impactar i que voleu compartir amb tothom a través d'aquest racó. Aquí també em podeu fer suggerències sobre el nom que li posem al bloc, sobre el que us agradaria trobar-hi o el que hi voldríeu compartir.
Penseu que aquest espai l'he creat per a nosaltres; sense la vostra participació no tindria cap sentit. Al final, sou vosaltres els que decidiu en què ho convertim.Doncs res, ja ho sabeu. tan fàcil com entrar el comentari a l'etiqueta d'aquí baix.
Gràcies.

dilluns, 12 de maig de 2008

Barcelona Poesia, els set dies més poètics de l'any a BCN.


Si féssim el recompte de totes les activitats poètiques que tindran lloc a Barcelona aquests dies, ens en sortirien més de 100. Barcelona, invaïda per la paraula més sentida a partir del pròxim 14 fins al 21 de maig: una nova edició dels Jocs Florals; actes en record d’Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Cesare Pavese; obres de diversos autors, il·lustrades pel dibuixant Juanjo Sáez, al metro; el Festival Internacional de Poesia, que dedica la seva 24ª edició a la poesia europea; una excusa per visitar de nit els museus (el 17 de maig, els museus celebren una nit molt especial, amb 17 recitals diferents); poesia barrejada amb tota mena de disciplines artístiques (dansa, teatre, ciència, audiovisuals, música…); una mirada a la poesia peninsular amb Luis Alberto de Cuenca, Luis García Montero, Marta Pessarrodona, Antonio Orihuela, etc.; tallers de poesia a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès per tal d’aprendre a crear poesia i a degustar-la millor; activitats per als més petits (una “poefesta” a la plaça de Sant Felip Neri i un espectacle teatral a la Biblioteca Fort Pienc, per fer un primer contacte amb la poesia) i desenes d’activitats organitzades per tota mena de col·lectius poètics de la ciutat. Consulta la programació d'activitats abans que sigui massa tard!

diumenge, 11 de maig de 2008

Radiohead, "No surprises"


Cada setmana penjaré una cançó imprescindible. La primera és de Radiohead. El 1997 la banda de Tom Yorke publicava "OK Computer", un disc que entre d'altres joies ens regalava "No Surprises". Tenen milers d'imitadors, però no ha aparegut mai ningú a la seva alçada.

free music