dijous, 18 de setembre de 2008

"Tú no existes", Álvaro Pombo

Pel que fa a la poesia, aquest mes de setembre us proposo uns versos d'Álvaro Pombo, poeta i novel·lista espanyol. Deixant de banda la seva més que dubtosa activitat política (segurament detestable, però no barrejarem la roba) és l'autor d'aquest "Tú no existes", excepcional poema.

Per als qui sovint no entenem les coses que passen, el poema ens dóna una clau diferent, una lectura poc convencional i, sobretot, impactant:


Yo dije la verdad, lo dije una y otra
vez a todo el que quiso oírme
e incluso varias veces a quienes
no querían oírme.
No fue un gesto excesivo ni me costó trabajo,
sencillamente decidí repetir
lo que había dicho tantas veces ya;
cuchicheándolo en los pequeños oídos de las lagartijas
como un ave desafortunada,
que entona varias melodías ligeramente indecisas
y ninguna emitida para ser escuchada
o deleitar o entristecer al hombre.
Nada en realidad ha sido pensado
para que tú lo entiendas.
Ningún jeroglífico se dibujó
minuciosamente para que tú te perdieras.
Ningún tesoro se escondió
para que tú lo encontraras.

Tú no existes.


¿Què us sembla?
Per cert, la imatge que acompanya l'article és la portada de l'últim disc dels Astrud, (en parlarem més endavant, segur) que van prendre el títol d'aquest poema com a fil conductor del disc.

2 comentaris:

John Carrawell ha dit...

És curiosa la forma de suprimir qualsevol rastre d'hegemonia humana des del punt de vista d'un món "humanitzat" -és a dir, les referències a jeroglífics, tresors i aspectes generals-.

Joan, feia molt de temps que no escrivia aquí i avui em ve de gust recomanar un artista que, tot i ser desconegut per la majoria de gent, ha sabut llaurar-se una gran popularitat -especialment als Estats Units- a través de...YouTube!

Es tracta de Tay Zonday, un jove americà de 25 anys que l'any 2007 va penjar un vídeo on sortia cantant Chocolate Rain, una cançó escrita per ell mateix que, en poc més d'un any, ha arribat gairebé als trenta milions de visualitzacions.

Tay destaca per tenir una veu molt greu que recorda a l'època d'or del R&B, tot i que també ha experimentat amb altres gèneres musicals. La seva popularitat li ha permès aparèixer en famosos programes de televisió dels EUA i li ha obert les portes a una carrera artística més que assegurada.

Recomano a tothom que busqui "Tay Zonday" al cercador del YouTube per escoltar la resta de cançons -pel meu gust, Chocolate Rain no és la millor de les que ha creat-.


Ens veiem per Súnion, Joan!

Joan Fontdeglòria i Solà. ha dit...

Doncs sí, curiosa manera de deshumanitzar el món... I a més crec que aquest "tú no existes" del final es refereix a aquesta mania infinita de tots plegats d'interpretar tot el que passa al nostre voltant com si tingués sempre relació amb el que ens passa a cadascú de nosaltres; sembla que no podem entendre el que ens envolta (o interpretar-ho) com un fet extern, aliè a la nostra persona; crec que és com a conseqüència del nostre etern egoisme, però tot això ja no ho diu el poema...

Ara mateix em miro qui és Tay Zonday i ho penjo segur!

Salut!

joanfontde