Estic encantat de tornar a penjar una recomanació vostra! Sí! De fet és el que pretenia quan vaig iniciar el bloc (a veure si dura...) Aquesta vegada es tracta d'un jovenet si més no curiós, pel que es veu ja "internautament" reconegut (i que desperta passions fins i tot dermatològiques!), anomenat Tay Zonday. No el coneixia. És el penúltim fenomen You Tube, no? Sigui per la raó que sigui, impacta, segur. Si el busqueu a la xarxa n'hi ha per tots els gustos, de temes seus i de versions; jo m'he quedat amb aquesta peculiar versió del "Start me up" dels Rollings Stones que teniu a baix. Aquí us deixo amb el que ens ha dit en Joan.John Carrawell ha dit:
Joan, feia molt de temps que no escrivia aquí i avui em ve de gust recomanar un artista que, tot i ser desconegut per la majoria de gent, ha sabut llaurar-se una gran popularitat -especialment als Estats Units- a través de...YouTube!
Es tracta de Tay Zonday, un jove americà de 25 anys que l'any 2007 va penjar un vídeo on sortia cantant Chocolate Rain, una cançó escrita per ell mateix que, en poc més d'un any, ha arribat gairebé als trenta milions de visualitzacions.
Tay destaca per tenir una veu molt greu que recorda a l'època d'or del R&B, tot i que també ha experimentat amb altres gèneres musicals. La seva popularitat li ha permès aparèixer en famosos programes de televisió dels EUA i li ha obert les portes a una carrera artística més que assegurada.
Recomano a tothom que busqui "Tay Zonday" al cercador del YouTube per escoltar la resta de cançons -pel meu gust, Chocolate Rain no és la millor de les que ha creat-.
5 comentaris:
Em sembla que sóc l'únic que s'anima a fer propostes al teu bloc...¿què li falta? O més ben dit: ¿què és el que impedeix que el poble parli?
Com que tampoc no és moment de buscar raons, passo directament a la recomanació:
Aquest cop torno a fondejar el meu vaixell explorador d'aquest oceà sense límits en la famosa pàgina YouTube, on he trobat una altra jove promesa -com el Tay Zonday, però aquesta vegada traslladat al món instrumental-. Es tracta de l'Eric Wuest, un violinista -i també pianista- de Los Angeles que, tot i haver penjat pocs vídeos, són de qualitat excepcional i es basen en interpretacions instrumentals de cançons famoses:
Chasing Cars, de Snow Patrol
Can't Stop, de Red Hot Chili Peppers
Viva la Vida, de Coldplay
L'Eric interpreta diverses parts instrumentals en violí i en piano de cada cançó i, posteriorment, les ajunta en un sol vídeo formant la cançó completa. Realment té un bon talent i hi dedica un esforç considerable.
A veure si, amb el temps, esdevé un fenomen online com el Tay!
Salut,
Joan
...seguint l'orientació del blog del gurú Fontde, i ara les recomanacions del bruixot Carrawell, m'he dedicat a escoltar primer a en Tay Zonday, i ara a en Eric Wuest. Del fenomen Tay Zonday dir-vos que "Chocolate Rain", d'entrada, em va semblar magnífica. Però afegir, també, que per estranyes raons que encara no he acabat de descobrir, les cançons d'aquest paio, i la manera de cantar-les / interpretar-les em posa una mica... nerviós? Sí, vull dir que quan fa uns minuts que l'escolto noto que em vaig alterant, subtilment, lentament, però sent víctima d'alguna mena enigmàtica d'increment del meu estat nerviós... dec tenir algun problema! Ah!, i el cas d'en Eric Wuest em sembla fantàstic, un monument a l'enginyeria tecnològico-musical de qualitat!
ei hola!
no n'havia sentit a parlar mai de tay zonday, bé, bé. jajajaj m'ha causat simpatia veure'l fent aquesta versió d'start me up.
últimament no tinc gaire temps per dedicar a internet i passo poc sovint, però m'agradaria recomanar-vos un grup de punk/rock que escolto cada matí abans d'arribar a súnion. 'Nuevenoventaicinco' és el grup en qüestió.
alguna cançó seva..doncs a mi m'agraden 'adiós'i'SF mente gris', que és lo que tinc ara per l'mp3.
apa
vagi bé el blog, eh?
petons
Internet és una font inesgotable de sorpreses...
Continuant amb el meu bombardeig de fenòmens en línia, avui us presento al Zack Kim, un jove coreà que ha popularitzat la seva pròpia i extremadament difícil tècnica, que consisteix en tocar dues guitarres alhora...amb les puntes dels dits!
No seria just que deixéssiu de llegir sense haver comprovat amb els vostres propis ulls i oïda la prodigiosa traça instrumental del Zack:
Doraemon Theme
Super Mario Theme
Yesterday, dels Beatles
Canon de J. Pachelbel
Gaudiu de l'experiència!
Publica un comentari a l'entrada