dimarts, 8 de juliol de 2008

El mestre Jesús Tuson


Amb 69 anys, Jesús Tuson Valls, professor de lingüística de la Universitat de Barcelona, es jubila. Durant més de 30 anys ens ha regalat les seves lliçons magistrals a la facultat i ha publicat desenes de llibres que tenen la virtud d'acostar als més profans les peculiaritats del llenguatge d'una manera propera, gràfica i atractiva gràcies a la seva malaltissa fixació en el que diem i en com ho diem. De fet, Tuson té clar que les llengües viuen i sobreviuen en els parlants, i per això farceix les seves lliçons i llibres d'exemples quotidians que ens ajuden a entendre, valgui la redundància, com entenem el món. Perquè com ell mateix diu, "una llengua és el sistema més endimoniadament complex que s'ha trobat mai a la natura".

Tuson s'allunya de gramàtiques i regles per acostar-nos al parlar real i quotidià, als contextos i situacions vivencials, autèntics aglutinadors del significat, que l'atenuen o l'intensifiquen. La llengua, per a Tuson, és com un porc o tot s'aprofita o es recicla; metàfores, eufemeismes, sinestèsies i d'altres recursos els creem els parlants, i aquesta és la grandesa del seu discurs: allunyar-lo de les normes i apropar-lo als qui la usem. Ara que es retira, sempre podem tornar aaguns dels seus llibres ("Mal de llengües", "El luxe del llenguatge", "Com és que ens entenem? (si és que ens entenem)" o l'últim "Això és (i no és) Allò") i recordar les seves magitrals lliçons. Gràcies per tot, mestre.

2 comentaris:

Francesc ha dit...

...Jesús Tuson: gran, gran , gran... tant en la forma com en el fons, tant en acte (fent les seves meravelloses classes) com en potència (engendrant els seus llibres), gran en la qualitat i en la quantitat, subtil, irònic quan cal, erudit, planer, rigorós... i no se sorprengui ningú, però el que un servidor de vostès pugui saber de Lingüística, ho va començar a aprendre amb ell (i llàstima de no haver continuat en aquella casa...)...

Anònim ha dit...

No ets l'únic que diu això de que el que va començar a aprendre de lingüística va ser amb ell...
quin grandíssim professor ha estat... per a mi, el millor... encara recordo el dia que ens va ensenyar que les cordes vocals són una caixa de ressonància amb el mecanisme d'una caixa de música tot posant-lo al vindre d'una finestra de la universitat... en fi... un munt de records (tots bons) d'ell i de les seves assignatures...
Jo que a COU veia la lingüística com alguna cosa llunyana i sense interès... un curs d'introducció a la lingüística amb ell a primer de filologia i al cap de 5 anys em llicenciava ni més ni menys que en lingüística (i no en filologia...)... això ho diu tot. Algú que sap fer despertar l'interès a algú que no en té, es mereix un aplaudiment...