dijous, 17 de juliol de 2008

Divide & Wenceslao


És de justícia que aquest humil espai internauta s'apropi per fi als autèntics agitadors de l'escena poetico-festiva de casa nostra. Estic parlant de Divide & Wenceslao, altrament dits Màrius Belles i Eixarc Escaramís, que ja fa temps, des del seu aclamat debut a la millor sala de concerts de principis de segle (el mític Festuc d'Ulldemolins, òbviament) passejen el seu espectacle "Los promiscuos también lloran" arreu del Principat amb una gira que s'ha aturat momentàniament per atendre els ineludibles compromisos internacionals.

Durant la gira hem sabut perquè una gallina filòsofa és el paradigma dels nostres somnis (llença veritats com "el trabajo no dignifica, el trabajo mortifica; aprended de las gallinas que trabajan mientras duermen"), ens hem passejat per la boira que sumergeix el món en una orgia desinhibida i acaba amb la ceguera definitiva; i hem descobert quin nom rep aquesta síndrome que ens afecta a alguns a través de la trista història de l'Onofre i l'Antònia, pobrets, que de tan guapos pateixen el rebuig popular, la Síndrome d'Stendhal, i ni trobant-se eviten l'abstinència. L'espectacle també descobreix alguns enigmes mil·lenaris, com la relació gestual entre Jesucrist, en Travolta i la Mari Pau Huguet (la performance d'en Divide soluciona l'enigma), o la història del nen de l'espai que ens explica com son pare, porter de la NASA, va salvar-nos d'un sisme fatal enviant-lo a la lluna i convertint-lo en el nou Mesies; o les delirants aventures del Comando G, "los alcones del espacio vaginal", que malgrat les baixes aconsegueixen l'objectiu final, fals en la resolució, d'on només en surt un David Summers disposat a venjar-se de la humanitat (i a fe que ho ha aconseguit!)

Lloret, la Xina i Mèxic són algunes de les places que els han vist triomfar, i D&W, agraïts per la càlida acollida (això sí que ho tenen), han decidit dedicar-los els millors moments dels últims espectacles. No cal dir que els nous temes ja són himnes en tan llunyanes terres i a casa nostra; o sigui que si veieu un paio amb barret mexicà, no us penseu que és un altre guiri despistat, de ben segur sou davant d'un fan dels D&W cantussejant "maldito aquel día que vine al IKEA".

Quan ens tornin a a regalar els seus deliris, us ho farem saber. Mentrestant, us deixo una mostra en imatges del seu humil homenatge a Manu Chao i el link de l'espai virtual dels cantautors del s. XXI: Divide & Wenceslao.

4 comentaris:

Laia ha dit...

ostii osti osti
l'eixarc!
jajajaj xd

el nostre ex-profe de mates
(que em sembla que li anava més la música que les mates)

he vist el tràiler de 'blindness' i me n'he llegit un fragment i mira, ja tinc lectura per l'estiu :)


apaa
bon estiu i molta crema solar, sobretot.

i un llibre a recomanar (que em vaig llegir fa un any o dos) 'la ciudad de isel'

adéu

Joan Fontdeglòria i Solà. ha dit...

doncs sí... l'eixarc... quan sàpiga dates de nous concerts, us ho diré, no us ho podeu perdre; mooolt divertits...

"El ensayo sobre la ceguera"... crec que si l'has començat no el podràs deixar, "tremendo"; ja em diràs com ha anat.

crema? entre la preventiva solar, la post, la dels mosquits i la de l'afeitat no dóno abast... pitjor que un nadó; ben untadet!

apunto la recomanació literària, laia.

per cert, com ja us vaig dir, suposo que heu vist que li he canviat el nom al bloc... m'avergonyia l'altre (d'un protagonisme absurd) i ahir se'm va ocórrer "l'observatori", perquè el nom fa la cosa, observar i comunicar... pos ja stà, ja tenim nom xl bloc... definitiu. sí o no?

booon estiu guapos

1ptó

joan

eixarc ha dit...

Ei! Joan! Ja veus que com tu segueixes a en Divide & Wenceslao jo segueixo el teu blog. Ostres nanu, això si que és una bona crítica. Em sembla que l'utilitzarem pel currículum.

El nou nom del blog em mola, però lo del fonde tampoc estava malament.

Dijous vinent marxo de viatge, però espero tenir algun momentet per postejar algo desde Yankilandia.

Au, un petó i mooooltes gràcies nanu!!!!

Francesc ha dit...

...després d'escoltar "La gallina Descartes" ja vaig quedar acollonidament meravellat... però és que aquest parell són una festa permanent... que tingueu moltíssima sort i endavant amb la música que us plau i ens plau!!!