No és que l'hagi oblidat a la primera llista; simplement mereix una secció per ella soleta. És l'autèntica sopresa del 2008, any en què ha passat de ser una autèntica desconeguda a anar al Primavera Sound i a omplir la Plaça de Rei pel BAM. Lourdes Hernández, madrilenya amb 23 anys acabats de fer, és coneguda amb el sobrenom de Russian Red (la seva marca de pintallavis favorita) i acaba de publicar oficialment el seu primer disc, "I Love Your Glasses", però ja fa mesos que va esclatar amb un èxit aclaparador penjant els sus temes a la Xarxa. La seva és una veu privilegiada, d'una sensibilitat inaudita, i les seves cançons són de les les que ens acaronen com mai, ningú a l'Estat ho havia fet mai com ella. En vista de l'èxit, ha penjat la carrera de Traducció i Interpretació i ja passeja el seu directe per les millors sales (això sí, en comptagotes per assimilar-ho i no esgotar-se precipitadament).
S'ha atrevit a versionar el "Girls just want to have fun" de la Cindy Lauper donant-li un vessant pausat (i trist si voleu) que no tenia, convertint-la en millor que l'original. La resta són peces seves, precioses, d'una calidesa aclaparadora.
Per ella, doncs, el títol que mereix: si res canvia, m'hi jugo un pèsol, que en breu serà la millor de l'any.
RUSSIAN RED: REVELACIÓ ESTATAL 2008
4 comentaris:
Gran descobriment.
Crec q el millor d'ella es q està lluitant contra el sistema. Tot el q ha aconseguit ho ha fet gràcies a Internet (myspace) i la seva guitarra, sense promotors, intermediaris, ni res de res...
Segurament sigui l'exemple a seguir per a molts solistes.
laMontse )
Ja fa uns quants mesos que la vaig/vam descobrir: una cançoneta per la xarxa, un article que en parlava... i un concert al CCCB, mentre la meitat de barcelonesos es miraven el partit d'Espanya contra Rússia... Ja només faltava sentir la seva meravellosa veu en els títols de crèdit d'una nova sèrie policíaca amb pretensions ("Cazadores de hombres")perquè acabèssim rendits a la seva veu de vellut. Vaig comprar el disc, ara que gairebé ja no se'n compren, i el seu suau perfil de noia del XIX acarona tant com la seva veu. I ja veus, una altra que ha quedat seduïda per la vermellor del seu pintallavis i la màgia de les cançons. Te'n recordes de l'esmentat concert que vam compartir! Bells temps!
I tant que me'n recordo! Inesborrable l'impacte de la primera vegada (sempre) però en el cas del primer cop que sens en viu una veu tan al·lucinant, l'efecte encara és més perdurable, com la bona companyia d'aquell dia que obria l'estiu. Ara que ja comença a volar alt com mereix, celebrem que els grans comunicadors (com Buenafuente) es rendeixin als seus peus. La qualitat s'imposa pel seu propi pes, i a vegades, com el cas de la Lourdes, coincideix a més amb molt i molt talent: una de cada mil.
1ptó Carme!
joanfontde
molt i molt bona. una veu deliciossa fugint de l'ensucrament d'algunes solistes d'aquest tipus
Publica un comentari a l'entrada