diumenge, 23 de desembre del 2012

Els millors discos del 2012

Després de triar i remenar entre les desenes de discos que en aquest 2012 han brillat, aquí teniu la meva personal tria, amb un tastet de cada. Us convido a seguir-los la pista amb la intenció que us ajudin almenys a digerir els maleïts dies (setmanes, mesos i ja anys) que ens estan tocant viure. La música també n'és un reflex i, alhora, un dels millors analgèsics. Si més no, ens quedem amb els darrers símptomes de revolta. Si més no, una vegada més, The Times They Are a-Changin.

1. Bloom, Beach House



2. Blues Funeral, Mark Lanegan Band



3. Fear Fun, Father John Misty



4. Breake It Yourself, Andrew Bird



5. Kill For Love, Chromatics



6. Coexist, The XX



7. Between The Times And The Tides, Lee Ranaldo



8. Boys And Girls, Alabama Shakes



9. Standing At The Sky's Edge, Richard Hawley



10. Come Of Age, The Vaccines



6 comentaris:

Lluís Domènech ha dit...

Del que he escoltat aquest any, coincideixo amb tu amb en Ricahd Hawley (Standing at the sky’s edge), Alabama Shakes (Boys & girls) i Father John Misty (Fear fun). Crec que aquest ha estat l’any d’en Ty Segall que ha publicat tres (3) perles Twins, Slaughterhouse i, per a mi el millor, Hair. Més California, els seus colegues Thee Oh Sees (Putrifiers II). Uns novaiorquesos que no ho semblen Grizzly Bear (Shield). En Damien Jurado (Maraqopa), els Beachwood Sparks (The tarnished gold), uns australians, Pond (Beard, wives, denim). Falten British? Doncs, el Valentina dels Weddoes!!!!

Lluís

Joan Fontdeglòria Solà ha dit...

Olé, Lluís! Sempre una passa per endavant, sempre atent als millors ianquis. Dels q comentes, se m'han quedat a les portes de la llista els Beachwood Sparks (sí senyor, folk en majúscules!). I ja que hi som, també m'havien quedat pel camí -injustament, segur- el "Sweet Hair, Sweet Light" dels Spiritualized, que he tornat a escoltar com als vells temps, 100% emotiu, i els nous discos de Band Of Horses, Jens Lekman... i el del gegant Dylan... i el de la Sharon Van Etten...

...I és que ja se sap: triar és trair.

Mil gràcies per les recomanacions! Les seguiré amb lupa.

joan

Anònim ha dit...

Gràcies per aquest magnífic bloc. Visitar-lo és una bona manera de descobrir nous grups i tendències.

A veure si t'animes i també fas la teva llista de les 10 millors cançons del 2012 de grups catalans.

Tinc curiositat per saber si entre aquestes 10 hi ha un autor que a mi m'ha agradat molt aquest any però que ha passat molt desaparcebut en els "mitjans", almenys els que jo acostumo a escoltar. No et diré el nom perquè perdria la gràcia!

Insisteixo. Gràcies pel teu bloc!

Joan Fontdeglòria Solà ha dit...

...Gràcies a tu, pel comentari. Justament es tracta d'això: de posar llum als qui en tenen menys;-)

De la llista dels millors d'aquí, aq any no m'he atrevit a fer-la perquè no he escoltat prou material... i seria encara més injust del que ja acostuma a ser una tria.

De totes maneres, et puc dir que aq any he "descobert" els Mates Mates, banda anti-folk (per dir-ho d'alguna manera) divertits, sorprenents (el disc es diu Vida animal i és el seu debut); o Mujeres, seixanteros, surferos, el nou disc és tremendo de dalt a baix (Soft Gems); o els Sanjays, fresquets, refrescants (el disc, Laboratorium); o també, però d'un altre rotllo, el Ferran Palau, que crec que és component dels Anímic i que ha fet un disc de cançons precioses, L'aigua del rierol.

...I altres discos que he disfrutat, per exemple, el Sueño Triangular, de la Maria Rodés, majúscul en tots els sentits, i la meva debilitat eterna per l'Albert Pla m'ha fet escoltar una vegada i una altra el disc amb el Comelade, Somiatruites.

Ja veus, poca cosa, però ja haguéssim firmat tots fa 10 anyets poder escoltar amb tanta passió discos autòctons, no?

Espero haver-te donat alguna pista desconeguda;-)

Fins aviat!

joan



daniela ha dit...

me gusta que hayas empezado la cuenta con beach house, bloom es un disco muy bonito, mi favorita es The Hours.
me encanta tu blog :)

Joan Fontdeglòria Solà ha dit...

Daniela! Gracias.

The Hours contiene la mejor melodía del disco, sin duda, preciosa, como todo el disco.

Sí, estar vivo sigue siendo emocionante, i Bloom nos invita a celebrarlo!

Me encanta verte por aquí;-)


joan