dimarts, 19 de juliol de 2011

El nou videoclip de Manel matisa 'Benvolgut'

Mentre van girant i omplint escenaris amb el seu segon disc, els Manel ens regalen videoclip en forma de nova història, que se suma al relat de la cançó-carta que encetava el disc, "Benvolgut". I dic que s'hi suma perquè no és el clàssic vídeo que retrata la lletra de la cançó. Aquesta vegada, com ja havien fet al clip del primer disc de "Dona estrangera", s'allunyen de la literalitat i prefereixen aportar nous matisos, complementar la temàtica que ja suggeria la lletra. Després del clip d'"Aniversari", on retrataven el que ja ens havien explicat, ara han decidit "connotar" més que "il·lustrar". I els ho agraïm, perquè obre les lectures de la lletra original i n'enceta de noves, i això és sempre gratificant per a nosaltres, oients i ara també espectadors, perquè inicialment ens pot descol·locar però a la llarga ens obliga a donar voltes a la realitat que ja coneixíem o donàvem per sabuda, ens fa cercar nous punts de vista, noves interpretacions. Tenim significacions addicionals, com la bona literatura. I la seva singularitat és que els Manel les aporten amb nous formats, en aquest cas l'audiovisual. Una vegada més, els Manel, malgrat que no inventen res, trenquen expectatives i llueixen creativitat en tots els formats. S'entossudeixen, doncs, en no abaixar el llistó, i des d'aquí els hi torno a agrair.

La lletra de "Benvolgut" girava a l'entorn d'un triangle amorós a anys vista, el d'aquell (ell) que ha de "suportar" el record permanent d'un antic amor (l'altre) de la seva parella (ella).  Ara, són quatre els qui s'acaben tirant els plats pel cap quan s'assabenten de la veritat, del passat, mentre el nen ho contempla, atònit. Conèixer la veritat, el passat, ens pot fer tant de mal... que pot acabar amb nosaltres. Ens convé amagar-nos en els records o és millor tirar pel dret i escapar cap endavant? Podríem fer tantes preguntes, que és millor que cadascú arribi al port que vulgui. Un cop l'hagueu vist, sumeu-hi les que vulgueu, que d'això es tracta.
   

2 comentaris:

John Carrawell ha dit...

Davant d'un escenari audiovisual tan interpretable com el que ens brinda el videoclip de Manel, deixaré la meva, que no està de més.
Jo interpreto -filant molt prim, ho reconec- que el nen que presencia la lluita entre els quatre no és sinó el narrador de "Benvolgut", que en la seva particular història amorosa del futur hi sabrà posar més calma que nervi després d'haver viscut aquest abraonament mutu entre companys. Com ho veus, Joan?

Abraçades,

Joan

Joan Fontdeglòria Solà ha dit...

Ei Joan!

Hosti! No hagués estat mai tan agosarat, però m'encanta la teva interpretació... i m'hi sumo! La innocència i poca rancúnia de qui narra "Benvolgut" fa que m'hi avingui... i que m'agrada pensar que almenys haurà servit per això: perquè quan sigui gran ho vegi tot, almenys, de manera més racional... que ja ens convé!

Una abraçada, Joan!


joanfontde