Barcelona, 18 de març de 2009, Plaça Universitat.
Ja sabeu com les gasten, però no puc resistir penjar-vos aquest petit document que il·lustra com es desencadena la violència: Qui es defensa? Qui és l'agressor? Qui va armat? Jutgeu-ho vosaltres mateixos:
3 comentaris:
...una absoluta vergonya, una absoluta misèria política de la que s'estan fent còmplices tots els polítics (regionalistes, nacionalistes, independentistes, socialistes, comunistes...) del Parlament que no posin fi a la barbàrie -cada cop més freqüent- protagonitzada pels Mossos... ¿Aquesta és la policia democràtica de Catalunya?, ¿això és el que volien/volíem?... o perquè representa que és catalana, no podrem dir la veritat?, la fastigosa veritat?
Completament d'acord.
Tant li fa el color de l'uniforme: grisos, blaus, marrons, tots són iguals. I el pitjor és veure polítics com el Saura, que fins fa dos dies anava pel món d'antisistema, ara és el que els dirigeix; vergonyós.
Personalment, crec que els antidisturbis, violents en essència, no tenen sentit en una democràcia; de fet, ni ha tants de factors antidemocràtics a casa nostra... crec que el règim que ens han venut no ho és, de democràtic, però això ja seria un altre tema.
Jo proposo no abaixar el cap, mai, sí, ja sé que és utòpic, però no podem cedir, ni fer veure que no passa res. Hem de plantar cara.
1ptó
joanfontde
una barbaritat. sembla que com els crancs tornem enrera. el més fort és que tot això ho dirigeix un que s'omple la boca parlant d'esquerres, solidaritat i ecologia.
Publica un comentari a l'entrada