dijous, 16 d’octubre del 2008

"La leyenda de Los Planetas", crònica d'un fracàs

Em pensava que no ho hauria de fer mai, però avui no puc reivindicar res sinó tot el contrari: avui toca indignació. El passat 15 d'octubre, a l'Auditori de Barcelona hi van muntar aquell concert d'homenatge a Los Planetas que us anunciava fa un parell de mesos. La millor banda indie dels noranta i de l'actualitat a l'Estat ho mereixia, però el resultat va ser descebedor de dalt a baix: primer, per la mala organització (pauses avorridíssimes entre grup i grup de més de 10 minuts); segon, pel poc nivell de les versions "planetàries" que van tocar, mal sonoritzats quasi tots (té mèrit que se senti malament en un lloc tan privilegiat!); tercer, perquè Nacho Vegas, "l'estrelleta" de l'homentage, va fer el ridícul en el seu paper d'outsider (no ens el creiem, molta postureta i nul·la genialitat); quart, perquè Enrique Morente, l'autèntic geni del cartell anunciat, no va poder ser a Barcelona per malaltia; cinquè, perquè el final del concert (que no festa) va ser patètic, amb alguns dels músics que havien tocat "improvisant" una part del "Devuélveme la pasta" rotllo flamenc més avergonyits i obligats que sincers. Senzillament, patètic. Los Planetas mereixen una altra cosa, segur, i el públic també. Hi havia gent que havia vingut expressament de Saragossa o Granada (pobrets!) per veure el concert més lamentable que he vist mai. Es podia fer diferent, sí, però no pitjor.

Per treure el mal gust de boca, aquí teniu "Qué puedo hacer", peça inoblidable del graaaan disc "Super 8" (disc de fa 14 anys però que segueix tan fresc com el primer dia). Escoltem-los i oblidem-nos d'homenatges...

15 comentaris:

John Carrawell ha dit...

Fa poc em van explicar que els famosos Extremoduro van organitzar un concert -a una mena de nau industrial descoberta -tot i que s'havia de pagar uns 25€ per entrar- a Aranda de Duero. Com que la nau estava situada relativament a prop d'una carretera, un grup de trenta persones aproximadament van establir-se vora la carretera per a escoltar el concert. Quan el Robe -el cantant- se'n va adonar, va fer aturar el concert durant 40 minuts i fins i tot va arribar a trucar la policia. Els espectadors que havien pagat l'entrada van quedar indignadíssims per l'autoboicot que els mateixos músics van fer del concert, i van ser insultats amb subtileses com "pesetero" o "payaso". Si per una banda és cert que hi havia gent que estava escoltant el concert de gorra, la desmesurada reacció d'Extremoduro va deixar milers d'espectadors en un estat de desconcert que posteriorment va desembocar en indignació.

Això és un altre exemple de concert per oblidar; encara que no el vaig viure en directe, això és el que m'han explicat unes quantes persones que el van presenciar.

Joan Fontdeglòria Solà ha dit...

Sorprenent, sí, sobretot venint dels Extremoduro... Si ells, paradigma de la rebel·lia, ja fan aquestes coses, imagineu-vos com estar el món... Vull pensar que hi havia perill real per als qui estaven a la carretera...

Per cert, Joan, tu ho deus saber, o qualsevol que m'ho pugui respondre: ja fa dies que em trobo gent que no aconsegueix penjar comentaris al bloc (no se'n surten). Saps si cal fer alguna cosa especial? Convé donar-se d'alta abans de l'igoogle??

Gràcies crack!

joanfontde

John Carrawell ha dit...

Només he tingut problemes per publicar comentaris en un parell d'ocasions, perquè, tot i introduir correctament el codi de comprovació de paraules, el comentari no quedava desat. Però a la segona vegada va la vençuda.

Jo sempre tinc quatre possibilitats a escollir quant a identitat -Google/Blogger, OpenID, Nom/URL o bé Anònim- i esquivant el petit detall que he apuntat, mai no he tingut problemes a l'hora de publicar...


!! !

Anònim ha dit...

Vaig a fer la prova, a veure si puc publicar sense estar registrat...

Anònim ha dit...

El grup estava assabentat de l'homenatge? Crec que no els haurà fet un gran favor això, pel que comentes va ser catastròfic.

Joan Fontdeglòria Solà ha dit...

Doncs evidentment, en devien estar assabentats, però el fet de no assitir al ses propi homenatge ja és prou significatiu. No crec que deteriori la imatge dl grup perquè ells no hi tenien res a veure amb tot plegat. Els que n'haurien de sortir escladats són els organitzadors, sobretot L'Auditori Moderna; millor que es dediquin al jazz i a la contemporània perquè de pop-rock no en tenen ni puta idea; sense oblidar Sones i Analogic Té, uns p aficionats.

Per sort, aquesta vegada no només ho diem els espectadors sinó que també han reconegut el fracàs els grans mitjans (La Vanguardia o l'Avui, per exemple).

No es pot jugar amb el públic d'aquesta manera; es deuen pensar que som idiotes, però ho tenim clar: si tornem a veure aquests organitzadors, no ens hi veuran el pèl.

1ptó

joanfontde

òscar ha dit...

què podiem esperar d'un concert que ni els propis homenatjats reconeixien? fem homenatges als que no hi són i, per ara, els planetas hi són i molt!

Anònim ha dit...

ja està Joan!

montse

Joan Fontdeglòria Solà ha dit...

Los Planetas no reconeixien l'homenatge?? Vols dir que no en van voler saber res? Podria ser per modèstia, potser. Si no, el tema es complica. Jo cada vegada veig més clar que era una farsa dels organitzadors aprofitant el bon nom del grup i la bona fe dels que hi van tocar per omplir-se les butxaques (23 euros per cap en una sala de més de 2.000 persones surt a uns 46.000 euros; no està gens malament, no?)

joanfontde

òscar ha dit...

llegit a popmadrid:

Banin en HIPERSÓNICA ... "Me da pena por los grupos que van porque sé que lo hacen de verdad, pero no entiendo como se prestan".

Joan Fontdeglòria Solà ha dit...

Collons! Acabo de llegir l'entrevista al Banin, teclista i guitarra de Los planetas, i no té pèrdua!! Confirmem totes les sospites.

http://www.hipersonica.com/2008/10/15-entrevista-a-banin-fraile-los-grupos-parecidos-a-los-planetas-suelen-ser-una-mierda

No us la perdeu, aquí ho explica tot... només un apunt (no ho puc resistir): fixeu-vos en la resposta a la primera pregunta:

"¿Cómo surgió el homenaje que os van a dar esta noche?

No tengo ni idea, pero imagino que alguien estaba siendo perseguido por el cobrador del frac y se metió en una tienda de discos para despistarlo, allí vio un disco nuestro y empezó a cavilar."

Gràcies Òscar!

joanfontde

Duda ha dit...

Ei!!! Joan!!!
Gràcies per la meravellosa descoberta que m'has regalat, és increïble, és emocionant.Mentres escolto Scout Niblett un munt de sensacions, emocions m'invaeixen...
Qui són? què fan? vull saber-ho tot d'aquest grup.
És fantàstic!!!!! m'omplen de joia!!!!
mil gràcies!!!!
la teva cunyadeta....

Joan Fontdeglòria Solà ha dit...

ssssssí!

Scout Niblett i el seu disc "This Fool Can Die Now" és el millor que he descobert aquest any; no m'estranya que t'hagi impactat. Vam saber d'ella per primer cop a l'últim Primavera Sound, no sabíem qui era però ens van dir que hi anéssim. Va ser brutal. A l'Auditori del Fórum, amb un so immillorable, un dissabte a les 5 de la tarda. Ella sola amb una guitarra elèctrica i un bateria que l'acompanyava en algun tema. Encara se'm posa la pell de gallina quan hi penso.

Al disc hi participa Will Oldham (més conegut com a Bonnie "Price" Billy); millor companyia impossible.

Penjaré un article sobre ella pròximament, segur. De fet, he pensat fer un resum amb els millors discos de l'any i el seu segur que hi serà.

Doncs res, que la disfrutis!
Per als qui encara no la coneixeu, escolteu "Kiss", el segon tema del disc, al deezer: http://www.deezer.com/es#music/result/all/scout%20niblett

Sublim.

1ptó guapa!

joanfontde

Anònim ha dit...

...quina moguda que s'està muntant aquí amb l'escandol del concert homenatge a "Los Planetas", no? Cada dia entro a veure les últimes novetats i ja m'estic enganxant al tema, perquè és veritat que aneu descobrint més i més coses. Ara, si m'he decidit a ficar cullerada, és perquè seguint l'entrada de "duda", a qui agraeixo el comentari, me n'he anat a buscar "Kiss" (Scout Niblett - Will Oldham), i he fet un altre d'aquests descobriments suggerits pel gurú Fontde... és una peça per tornar i tornar a sentir, per gaudir-la, sense presses, com la cançó, que tampoc en té, que és llarga, perquè no cal córrer, que el món encara no s'acaba, que cal deixar a la guitarra i a les veus dels dos cantants anar madurant, anar teixint la història... que demà tornarà a sortir el sol, collons, i podrem tornar-la a escoltar... gràcies a duda-fontde...

laLaia ha dit...

jo quan començo tampoc puc paraaar... escoltant l'Scout Niblett, et quedes enganxat!

pel que fa al tema planetas... no m'havia passat mai de tenir ganes de marxar d'un concert als 10 minuts de començar! espero que hagi estat la primera i última vegada.

laia