diumenge, 26 d’octubre de 2008

Silenci. Es somia.

Somiar.
Somiar truites.
Il·lusionar-se per coses imposibles?
No.
Només somiar.

Avui, un record per als qui encara somieu.
Per als qui mireu per la finestra, embadalits.
Per als estàtics.
Per als ulls de bat a bat i els clucs.
Per als somriures.
Per als somiatruites.

Hi ha un escola perduda al mig del Montseny
On només hi estudien els nens
On només hi estudien els nens
que somien en truites

És l’escola dels somiatruites
És l’escola dels somiatruites
On només hi estudien els nens
que somien en truites.

I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
I a mitjanit despegava i volava, volava i volava.
I la Lídia que somiava que el seu nòvio era un llop
I es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena
Au au au au au...

I la Fina que somiava que respirava sota de l’aigua
I mai s’ofegava i es feia unes arracades amb perles marines
Ah! I a més i a més era íntima dels dofins i els taurons i les gambes.
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
I se n’anava a passar les vacances a una altra galàxia.
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei d’Espanya
I el Gerard que somiava que era un gat
Que somiava que era en Gerard que somiava
I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava
I la Roser que somiava que la mare mai la renyava
I la Cristina que se n’anava xino-xano a la Xina
I parlava xinès de la Xina :
jopi shu mai shing pui Xino xao, xao xao ping, xano xino, xino xano

I l’Albert que somiava, somiava, somiava i somiava
I de tant que somiava mai no es despertava
I a l’escola és clar mai s’hi presentava
Però la senyoreta mai li posava una falta i sempre l’aprovava
I és que l’Albert estudiar no estudiava
Però somniar carai si somiava
Carai quina senyoreta què simpàtica que era
I somiava que era una marreca que somiava
que cantava com una gitaneta a les nits de lluna plena:
lai lo lai lo lai lo lo là

I el Ramon que somiava coses tan estranyes
Que és impossible explicar-les
I en fi, sobre les coses que somiava la Laura
És millor no saber-les.
I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
Ni reixes, ni mestres, ni tonteries d’aquestes,
Amb finestres obertes per on feien carreres
els somnis dels nens i les nenes

I mentrestant la Fina nedava amb sirenes
Gluglgugluuuuu........
(Albert Pla, Somiatruites. "¿Anem Al Llit?")


Discover Albert Plá!

8 comentaris:

òscar ha dit...

somiatruites.
demano per l'ideòleg d'aquesta paraula (o els seus hereus) una subvenció vitalícia del institut d'estudis catalans.

Anònim ha dit...

mmmm.... somiatruites.....

Sóc una gran somiatruites, m'encanta deixar-me anar i gaudir del moment.
És un dels grans plaers gratuïts.

Lamontse

Duda ha dit...

cançó inigualable...com tantes altres d'aquest personatge que t'ajuda a somiar i a donar-te compte de les diferents perspectives que hi ha a la vida.
et convida a somiar...

Joan Fontdeglòria i Solà. ha dit...

absolutam acord amb l'òscar.

somiatruites és semànticament i fonèticament fantàstica... la buscarem a l'alcover-moll i reivindicarem els seus creadors.

Reivindico, de pas, el disc sencer "Anem al llit?". El va publicar el 2002, quan la discogràfica esperava disc des de feia 4 anys i l'apretava, ens va regalar aquest preciós disc de nanes... molt, molt tendre; com ell.

Per cert, escolteu també l'últim de l'albert pla, "La Diferencia", acollonant. L'heu sentit? I si us agrada, no us perdeu l'útim espectacle que presentarà en breu al Lliure (el vaig veure a Mataró l'estiu passat i encar ric..!)

visca l'albertplanisme!!

joanfontde

francesc ha dit...

...esperem i confiem que aquest bloc, ara que el seu arquitecte principal està de mudances, no deixarà per aquesta raó de continuar creixent i posant-nos al dia de tot allò que passa en la música barcelonina, catalana, espanyola, afro-siberiana, xino-mauritana, i austro-nordamericana (per referir-me només als àmbits que actualment semblen més actius)... que alguns vivim "en la música" gràcies a somiatruites com en Pla i com en Fontde...

Dianitz ha dit...

A veure, si escric bè.
Joanet estic escoltant el nou disc de l'Albert i estem flipant, amb aqueste mescle de ritmes, tan pegajosos, junts amb les seves lletres de sempre, ho fa genial...
Ara si que hem d´anar el concert
Petons

Joan Fontdeglòria i Solà. ha dit...

Olé Diana, olé! Quin nivell!
per cert, si voleu veure el Pla, té previstos 5 concerts seguits del 21 al 25 de gener al Lliure presentant aquest fantàstic "La Diferencia"... jo no me'l perdria...

1ptó!

joanfontde

jaumerieraperez ha dit...

Preciosa cançó i Anem al llit un disc per reivindicar. Quan es posa bèstia l'Albert és molt divertit, però quan realment brilla és quan es posa tendre.