Imprescindibles? Amb tanta diversitat, cadascú té els seus. Els meus? No em perdré la Kim Deal (The Breeders) rescatant Last Splash, Los Planetas tocant EL disc, el que a molts ens va definir on som, Una semana en el motor de un autobús, o The Postal Service, que haurà de fer el mateix amb Give Up, bàsicament perquè és el seu únic disc -això sí, el que conté més himnes per metre quadrat dels últims 10 anys-. Deixant a banda l'arqueologia, vull cremar naus amb Fucked Up i Swans, cantar Manel i Cristopher Owens, retrobar Adam Green, emocionar-me amb Daniel Johnston i divertir-me amb Dexys; buscaré un racó per entendre de prop de què va això del rock -tantes vegades com convingui- de la mà de Nick Cave, i m'acostaré sense por -si és possible- a The Knife i el seu misteri ocult. Espero veure'n molts més, alguns els descobriré i a d'altres hi hauré de renunciar. Com la vida mateixa. Amics: visca la música popular!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada