dimecres, 29 de juny de 2011

En Tod i la zebra. Guim Tió i Beach House

Mentre Zebra sona una i una altra vegada al meu petit racó, m'he trobat amb els seus ulls. Esbatanats, empassant-se el món que l'envolta. De tant inexpressius, els més afectuosos. L'autòmata del s. XXI. Perdut davant l'abisme però amb la mirada dolça, tendra, ingènua, encara innocent. Es diu Tod, i al meu racó, Victoria Legrand li canta Zebra. Parla dels seus ulls, eyes so mild and wise. L'equilibri perfecte. Salvatge i pausat, com la zebra dels Beach House, l'oasis child. Per mi, a partir d'ara, en Tod és la zebra. El pont que ens condueix a nosaltres mateixos. D'ara endavant, en Tod sóc jo.


ZEBRA
you know you're gold
you don't gotta worry
Tod, una de les joies de Guim Tió.
oasis child
born and so wild 

don't i know you
better than the rest
all deception, 
all deception from you 

your love is stag
in the white sand
Wilderness for miles
eyes so mild and wise 

don't i know you
better than the rest
all deception, 
all deception from you 

anyway you run,
you run with poise
black and white horse
arching among us

you love is stag 
in the white sand
oasis child born into a mare
don't i know you
better than the rest
all deception, all deception from you 

Wilderness for miles
eyes so mild and wise
oasis child born and so wild
don't i know you
better than the rest
all deception, 
all deception from you 

anyway you run,
you run with poise
black and white horse
arching among us

Beach House, Teen Dream (2010)


L'autor d'aquesta meravella anomenada Tod és en Guim Tió. Als seus quadres, d'una mirada insòlita, ens acarona, ens glaça i ens despulla. Com els Beach House i la ingràvida Zebra. Música il·lustrada. Calidesa reconfortant. I narcòtica. Uns i altres, disposats a remoure'ns les entranyes. I nosaltres, disposats a deixar-nos seduir, disposats a treure'n l'entrellat. Amb aquestes mirades, les paraules callen.