The pains of being pure at heart

'Belong' és el títol del segon disc d'aquests jovenets novaiorquesos que ens van atrapar fa un parell d'anys amb el seu debut homònim. Els de Brooklyn ens retornaven al shoegazing (literalment, "mirant les sabates" perquè l'actitud dels músics en viu els allunyava del públic, de manera introspectiva, només pendents de guitarres i pedals). L'estil va néixer a finals dels vuitanta, i es caracteritzava pel so distorsionat de les guitarres i paradgmàticament indie del qual Yo La Tengo en van ser els màxims exponents. El grunge va acabar amb tota aquella moguda, i amb els anys ha tornat a renéixer, entre d'altres, gràcies a The pains of being pure at heart: Kip Berman, Kurt Feldman, Alex Naidus i Peggy Wang.

Al la seva versió de shoegazing, alguns l'anomenen twee-gazing perquè combina sweet pop i shoegazing (en realitat, el que volen dir és que són com My Bloody Valentine ensucrats, o uns Ramones melòdics). Lluny d'etiquetes sempre incòmodes, el que és clar és que el seu rotllo és tan pop com qualsevol altre, però filtradet per les referències indie que han mamat: des de New Order a The Pastels, passant per Belle & Sebastian, Orange Juice o, en una altra lliga, The Velvet Underground.

Al cap i a la fi, tots som el que mamem, i ells no ho dissimulen sinó que, més aviat, en fan bandera. Són uns malalts de la música, de les guitarres i de les melodies; tot en un, com molts dels que hem crescut escoltant tant les estripades dels Sonic Youth com les carícies dels Teenage Fanclub. Ells han sabut posar-ho al dia, i fer-li creure a les noves generacions que estaven inventant una nova revolució mentre els convertien en el nou hype de temporada.

No sabem en què es/els convertiran. De moment, amb aquest segon disc se'ns apareixen més mil·limetrats, més produïts, però mantenen l'essència de qui segueix fidel a allò que vol transmetre. Des d'aquí, els segueixo reivindicant, tant a ells com als qui no passen un dia sense haver alimentat l'ànima amb una bona sacsejada guitarrera.

Escolteu el nou disc (clicant el títol d'aquest article) mentre aneu divagant per casa, una tarda qualsevol. Tot plegat tindrà un altre color.