Per començar a acabar l'any amb un somriure d'orella a orella, avui ens han confirmat que el PIXIES tornen als escenaris. I per rematar-ho, vindran al Primavera Sound 2010!Bé; després de l'impacte, agafo aire i em proposo dir alguna de les mil reivindicacions que se m'acuden sobre Black Francis & Cia:
1. Són el gup de rock més influent dels últims vint anys. I això ho sap qualsevol que es fixi en què ha passat després que ells apareguessin. Escolteu les guitarres i busqueu el ressò del seu so... és il·limitat.
2. Tenen tants grans discos i tants bons temes que m'és difícil destacar-ne algun. Per començar, almenys dos discos, el "Doolittle" i el "Surfer Rosa". Temes? "Monkey goes to heaven", "Hey", "Where is my mind?"... i els que podeu escoltar aquí baix... i tants altres...
3. La seva ombra és tan allargada que han marcat a artistes tan allunyats com Nirvana, David Bowie, U2, REM, Radiohead, Arcade Fire o Weezer. Aquests són els que ho han reconegut, però en podríem dir molts més.
4. Molts d'aquests i d'altres artistes (Bono el primer), confessen que es conformen en ser humils imitadors dels de Boston. La sinceritat els dignifica.
5. Musicalment, esgarrapen i acaronen com no ho ha fet mai cap banda.
6. Es pot escriure rock amb textos no-tòpics? Els Pixies van demostrar que sí.
7. Personalment, em van ensenyar que hi havia rock més-enllà-de. I que valia la pena deixar-se enlluernar. I... -bé, deixem-nos de nostàlgies-.
8. No sé com seria tot plegat sense els Pixies, però estic segur que seria pitjor.
9. Quan van tornar el 2004, ja va ser tremendo.
10. I com diria aquell il·lustre alemany, "no hase falta desir nada más". Mireu, mireu...
2 comentaris:
Hola Joan! Abans que res, dir que si, que els Pixies trencaren tópics amb la música i les seves lletres, no tant en general, però si en la regió indie en que les lletres sovint són afectades. Per altra banda dir que si que hi han bandes influides per la gent de Boston, com bé has dit Nirvana (en Kurt Cobain ho va confesar), Radiohead, Arcade Fire o Weezer (en aquests es nota molt, sobretot en el primer àlbum). En David Bowie va renyar als Nirvana, acusant-los de plagi descarat i de fer un expoli en tota regla, i els discos de Tin Machine son uns deudors clarisims dels Pixies. Deixem que discrepi en el cas dels U2 i els Rem. El Bono pot dir el que vulgui. Inclòs els mots que has escrit. Però moltes vegades les seves paraules el perden, el Kurt Cobain ja es va cagar en ell per bocamoll i per altra banda no veig rastre de Pixies en la seva carrera. I dels Rem si que al Monster hi ha una petita traça que recorda als Pixies, pero de cap manera els ha influit posteriorment, o abans. Les fonts d'influencia en els 80 i abans, la banda d'Athens les tenien molt clares i obviament no eren els bostonians. Salutacions des de Girona i comarca!
Absolutament d'acord, Nahim, sobretot en el que va dir de Bono el Kurt Cobain. A banda de ser un bocamoll, crec que la seva proposta musical-mercantilista és la més gran estafa del rock contemporani.
I del que deies del Petit de Cal Eril a l'altra entrada, em sembla que el temps et donarà la raó: hi ha detalls que em fan pensar que juga en una altra lliga... si no, com tu dius, temps al temps.
1ptó barceloní!
joan
Publica un comentari a l'entrada