dimarts, 22 de setembre de 2009

If it be your will


Després del que ahir vam viure al Palau Sant Jordi i del que n'han dit el mitjans, avui em queda poca cosa per reivindicar. Va ser sublim. Alliçonador. I sobretot, molt emotiu.

Cohen és poeta, però a finals dels 70 decidí que es dedicaria a cantar: "Ja que no puc guanyar-me la vida com a escriptor, em dedicaré a cantar". Ara, després de 14 anys de silenci, ha tornat perquè la seva mànager, Kelley Lynch, el va deixar escurat i es va fondre amb milions de dòlars. Cohen, lluny d'enfonsar-se, va dir que aquest assumpte li havia donat un gran impuls per treballar, que no podia fer una altra cosa, però que no es queixava, que coneixia prou bé com funciona el món per entendre que aquestes coses passen...

A l'inici, les factures el van convertir en cantant, i ara, les necessitats l'han fet tornar. Haurem d'agrair, doncs, a qui no ha comprat un p llibre de poesia en sa vida i a qui és capaç de robar sense escrúpols el que vam veure ahir. If it be you will... devia pensar Cohen. Gràcies, malparits. I gràcies, Leonard, per ser home abans que poeta i cantant.

4 comentaris:

John Carrawell ha dit...

Quina enveja Joan! Com m'agradaria haver anat al concert de Cohen... la Carme Cerrillo també hi va anar, sou afortunats!

Joan Fontdeglòria i Solà. ha dit...

sí, la Carme i molts més, tots hi érem, molt a prop...

ei!
com va el l'estrena del nou curs?
ja et trobava a faltar...

records!

1ptó

joan

tirèsies ha dit...

...doncs, John Carrawell, ho sento! Ho sento molt que no hi poguessis anar, perquè en el futur, al llarg de les properes dècades, la humanitat podria ser que s'acabés dividint en dos grups: aquelles prop de quinze mil persones que van ser presents en el darrer concert de Cohen a BCN, i aquelles que no. Perquè els que hi eren, jo que ja sabeu que sóc un bon creient, entraran per la porta grossa en el regne del cel; perquè els que hi eren, van assaborir durants unes sagrades tres hores, la millor bellesa de la millor música, gairebé un tast inoblidable de la perfecció possible i del plaer de qualitat; perquè els que ven ser-hi, van quedar tocats per la màgia d'una banda excel·lent, d'unes cantants excel·lents, i d'un temps excel·lent... hi ha moments en què els pàries de la terra són cridats a participar en la cerimònia dels déus i les deesses; hi ha moments en què hom pot ser reclamat a ser protagonista de la història... gran, GRAN, va ser una nit gran, great, in Manhattan, in Berlin, in Barcelona...

(...o sigui que en Fontde també hi era? I jo sense saber-ho. Doncs, Fontde, enhorabona! I la Carme, també? Que fort!)

Joan Fontdeglòria i Solà. ha dit...

tirèsies al cohen? q fort...

sobre el que dius del concert, tirèsies -ara tiraré de tòpic-, em sembla q es pot dir més alt, però no més clar.

... "esperem el vostre retorn, senyor Leonard"...

i si algú s'ha quedat amb les ganes, encara és a temps de viatjar als EUA... Florida, Georgia, Nova York, Ohio...; Cohen hi actua fins al novembre...(http://www.leonard-cohen.com/tour.cgi) Hi ha qui se'n va de compres a Nova York de capdeset, o sigui que si a més voleu treure'n profit espiritual, ja sabeu... el 23 d'octubre cap a la big apple..!

1ptó

joan