dissabte, 16 de maig del 2009

Primavera Sound: la Meca musical de l'any


Ja tornem a ser a les portes d'una altra edició del Primavera Sound. A aquestes alçades, ja no tinc cap dubte que, any rere any, es converteix en el festival musical de referència de l'Estat i un dels millors d'Europa per vàries raons:

1. Per l'excel·lent organització de cada any que converteix el Fòrum (un espai, d'entrada, dur i aspre) en una zona còmoda i agradable, on les músiques dels diferents espais no se solapen, amb una acústica acurada (sí! es pot escoltar bé un concert en espais tan oberts!)

2. Perquè és l'únic festival de grandíssimes dimensions en què les aglomeracions són escasses; es pot gaudir de tot sense haver de patir, i això ja és un gran què!

3. Per l'Auditori de Fòrum: allà, a partir de primera hora de la tarda, any rere any, es pot escoltar còmodament i amb tranquil·litat, el que mai hauries somiat sentir tan a prop i tan bé (collons, quina acústica! Sens dubte, el millor espai tancat de la ciutat). A més, et permet descansar de les llaaaargues jornades, que també és d'agrair, i agafar forces (que ja tenim una edat...)

4. Per l'immillorable ambient: el públic, en general, valora el que veu, ho respecta i respecta els altres, és a dir, que hi va atret per la música, no pel "guateque verbenero"...

5. Perquè cada any, descobrim noves propostes que no coneixíem i que acaben formant part del nostre imaginari musical (em vénen al cap concerts inoblidables com els d'SCOUT NIBLET, SHANNON WRIGHT, RICHARD HAWLEY o MODEST MOUSE...)

6. El més important: Com es pot aglutinar tants i tan bons músics en 3 dies i nits? Clàssics de sempre (NEIL YOUNG, SONIC YOUTH, MY BLOODY VALENTINE...) amb les millors llegendes de l'indie (YO LA TENGO, SPIRITUALIZED, SHELLAC, BLOC PARTY, JARVIS COCKER, SAINT ETIENNE, THE MAGNOLIA ELECTRIC CO...), els herois del folk (HERMAN DUNE, KIMYA DAWSON, ANDREW BIRD, DAMIEN JURADO...), els cracks de l'electrònica contemporània (APHEX TWIN, DEERHUNTER, SQUAREPUSHER...), els millors entre el nou punk (BLACK LIPS, DEAD MEADOW, FUCKED UP...) i els millors d'aquí (JOE CREPÚSCULO Y LOS DESTRUCTORES, VERACRUZ, TACHENKO, EXTRAPERLO, THE SECRET SOCIETY, LOVE OF LESBIAN...) fins a 118 concerts en tres dies! Sense oblidar que ara el festival ja comença en diverses sales el dilluns 25 i s'llarga fins diumenge al parc Joan Miró...

Problema? Cada any tenim el mateix: LA TRIA del que es vol veure: amb tanta oferta, és inevitable el solapament de concerts... però... beneït problema!

I a més, hi trobem convidats il·lustres, com l'EPI i el BLAS...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

D'alguna manera sento molt que no veuré el meu estimadíssim Neil Young, que tant i tant he escoltat en aquesta vida.

Aquell vespre seré a casa plena de recnaça per no haver comprar l'entrada. També és cert, però, que ja vaig tenint una edat i que em sento un pèl àlien en certs contextos. I també és cert que, en realitat, tota la vida he preferit escoltar un bon àlbum d'estudi envoltada de tranquil·litat domèstica.

De tota manera, fes, si us plau, el teu "resoconto" de la vetllada NeilYounguiana. Perquè... tu sí que l'aniràs a veure, oi?

Abraçades des del Poble-sec!

Joan Fontdeglòria Solà ha dit...

Sí, hi seré, i ja t'explicaré...
Ja fa molts anys que no em perdo cap Primavera; pels que som malalts del directe, és la trobada anual, i t'asseguro que l'edat no és un problema... si és un festival per tothom! I més aviat pels que ja som granadets. De fet, molts anys, i aquest també, m'hi trobo amb amics que que vénen amb els fills, i que ho segueixen tot amb una energia encomiable... i t'asseguro que no són els únics (fins i tot, si convé, hi ha una guarderia amb concerts per als més petits!)
Si fos en un altre context, potser et donaria la raó (el FIB, per exemple, és tot una altra cosa) però aquí hi ha de tot i per a tothom (estic segur que mirant el Neil Young series la més jove... igual que quan va venir el Lou Reed, o els New Order, o la Patti Smith, o els Sonics, o els Devo...) La programació és tan variada que hi cabem tots. Mentre sigui així, a mi m'hi veuran cada any (i ja també tinc una edat!)

Ei! I encara hi ets a temps!
Apa! Aquests del Primavera, al final, m'hauran de pagar una comissió, no? jejejejejee

Ptons i salut!!

Joan

Clara Aguilar ha dit...

Uau, veig que vas ser-hi! Tinc molt poc temps, però només vull dir-te que em vaig trobar amb el mateix que tu i que tots, haver d'escollir... Em fa fer moltíssima ràbia perdre'm gran tros de Hermane Dune però estava a l'auditori amb el Nyman..en fi, que és una putada però val la pena!
En Young, brutal...

Joan Fontdeglòria Solà ha dit...

No et vas perdre res de l'altre món: Herman Dune, en viu, sense vents, perden molt; i es van allargar massa en temes irregulars...
la resta, doncs sí, ha estat un festival collonut!

Millors moments: Yo La Tengo, Andrew Bird, The Vaselines, Magnolia Electric Co., Shellac, Damien Jurado, Bloc Party, Spiritualized (q grans, i més en viu!) el Gran Neil Young (impressionant!) i My Bloody Valentine a l'auditori (demolidor).

Descobriments: Marnie Stern (com toca la guitarra!), Vivian Girls (encara més potents!), Kitty, Daisy & Lewis (d'una altra època!) i la joia d'aquesta edició: Alela Diane (a l'Auditori, quin tros de veu! des de l'ànima americana; sublim; en sentirem a parlar).

ja l'enyoro... i tot just ha acabat. En fi, ara sí q podem dir q la primavera s'ha acabat. Propera estació: Faraday (atenció al cartell d'aquest any emb els grans Divine Comedy de caps de cartell!)


1ptó

joan

eixarc ha dit...

Neil Young la re-Òstia!!!! Jo ja em puc morir. En serio, quina manera de donar canya. Està en millor forma que qualsevol dels que avui dia es fan dir rockerus... en els quals m'incloc... je je je,

Un petó!

Joan Fontdeglòria Solà ha dit...

absolutament d'acord. sense ser-ne un fan incondicional (pr tant, potser més imparcial) vaig al·lucinar com feia temps que no em passava: va ser tremendo: la veu, l'execució (d'ell i de la gran banda q portava), el so, els temes triats... i l'actitud, q tots els altres somien tenir, ell no l'ha d'impostar, pq és un cantant de rock, folk, grunge, psicodèlia... tot en un i sense grinyolar, sinó tot el contrari, alliçonant a tothom. Si algú vol ser el més GRAN, que se n'oblidi, pq mentre aq paio segueixi als escenaris, en viu només hi ha un tron: NEIL YOUNG.

1ptó

joan