En Tod i la zebra. Guim Tió i Beach House

Mentre Zebra sona una i una altra vegada al meu petit racó, m'he trobat amb els seus ulls. Esbatanats, empassant-se el món que l'envolta. De tant inexpressius, els més afectuosos. L'autòmata del s. XXI. Perdut davant l'abisme però amb la mirada dolça, tendra, ingènua, encara innocent. Es diu Tod, i al meu racó, Victoria Legrand li canta Zebra. Parla dels seus ulls, eyes so mild and wise. L'equilibri perfecte. Salvatge i pausat, com la zebra dels Beach House, l'oasis child. Per mi, a partir d'ara, en Tod és la zebra. El pont que ens condueix a nosaltres mateixos. D'ara endavant, en Tod sóc jo.

ZEBRA

you know you're gold

you don't gotta worry

Tod, una de les joies de Guim Tió.

oasis child

born and so wild 

don't i know you

better than the rest

all deception, 

all deception from you 

your love is stag

in the white sand

Wilderness for miles

eyes so mild and wise 

don't i know you

better than the rest

all deception, 

all deception from you 

anyway you run,

you run with poise

black and white horse

arching among us

you love is stag 

in the white sand

oasis child born into a mare

don't i know you

better than the rest

all deception, all deception from you 

Wilderness for miles

eyes so mild and wise

oasis child born and so wild

don't i know you

better than the rest

all deception, 

all deception from you 

anyway you run,

you run with poise

black and white horse

arching among us

Beach House, Teen Dream (2010)

L'autor d'aquesta meravella anomenada Tod és en Guim Tió. Als seus quadres, d'una mirada insòlita, ens acarona, ens glaça i ens despulla. Com els Beach House i la ingràvida Zebra. Música il·lustrada. Calidesa reconfortant. I narcòtica. Uns i altres, disposats a remoure'ns les entranyes. I nosaltres, disposats a deixar-nos seduir, disposats a treure'n l'entrellat. Amb aquestes mirades, les paraules callen.