És un plaer anar veient com, sense subvencions ni vinculacions extramusicals, el pop en català segueix normalitzant-se i popularitzant-se fins a trencar barreres idiomàtiques insalvables fa quatre dies. Els músics i les cançons que he triat tot repassant el 2010 exemplifiquen com, també en la nostra llengua, poden arribar, no només a tenir un públic fidel a casa nostra, sinó també a cultivar-lo més enllà de l'Ebre (entre d'altres discos, Ordre i Aventura dels Mishima, Al marge d'un camí de Sanjosex i A la panxa del bou de La Troba Kung-Fú són a les llistes dels millors àlbums de tot l'Estat).
Perquè, tirant de tòpic, la bona música no té fronteres, sobretot si està cuinada per plaer, amb amor, lluny de vanaglòries i recerques d'èxit a qualsevol preu.
Si contemplem el panorama, el reguitzell de propostes "amoroses" en català creix a dia que passa: a banda dels Mishima, Sanjosex, Roger Mas i Pau Vallvé que il·lustren aquesta selecció, noms com Fred i Son, Aias, Els Surfing Sirles, Inspira, Maria Coma o El Petit de Cal Eril se sumen al ja "consagrats" Antònia Font i Manel, que en breu tornaran al primer pla amb nous discos. I si allarguem la llista als qui són tan plaents com aquests però no es casen de manera habitual únicament amb el català, la paleta és tan llarga i fa tant de goig que sempre em sembla que em quedo curt (La Troba Kung-Fú, Standstill, Tarántula, Anímic, Mee And The Bees, Espaldamaceta, El Gos Binari, Gentle Music Men, Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, Veracruz, Le Pianc, Manos de Topo, Astrud, Hidrogenesse, Joe Crepúsculo, Love Of Lesbian, Maria Rodés...)
Gran moment, doncs, per al pop cuinat a casa nostra... amb amor.
LES 5 MILLORS CANÇONS EN CATALÀ DEL 2010?
1. Guspira, estel o carícia, Mishima
2. Protagonistes, Pau Vallvé
3. El calavera, Roger Mas
4. Animal salvatge, Sanjosex
5. Subway walk, La Troba Kung-Fú
