Ja fa uns mesos que van presentar el seu últim disc, "Ordre i Aventura". Ara que ja tenim certa perspectiva, podem dir sense risc que aquest darrer treball és el millor de la seva carrera. Des de "Set Tota La Vida" (2007), Mishima ha anat donat passes cada vegada més sòlides, amb lletres i composicions que de tant ben trabades són insòlites en el actual panorama català pop. El que ells fan, ho fan com ningú, però val a dir que cada vegada tenim l'escena catalana més farcida de boníssimes propostes. Per mi, ells són al capdavant de tot plegat. Crec que comparteixen el lideratge amb Manel, Estanislau Verdet, Maria Coma, Roger Mas i Love Of Lesbian (els Antònia Font també hi tornaran a ser quan vulguin). Cadascú s'ho fa des de diferents òptiques, més o menys folk, o pop, o rock... però Mishima lidera la barreja d'indie pop i cançó d'autor com ningú.Mishima són els reis de la combinació d'electricitat i bones melodies, i "Ordre i Aventura" n'és el millor exemple. El disc és curtet, però molt, molt intens. També és més instrumental, i els textos són més curts però més precisos, i el resultat és més impactant. I en viu creixen i ja passegen una proposta que acarona i esgarrapa com ens agrada, i que els ha d'acabar situant entre el millor del panorama estatal. A més, les lletres del David Carabén cada vegada són més afilades, amb més poesia i, com al primer tema del disc -"Tot torna a començar"-, amb més esperança, que també és d'agrair en els temps que corren...
El primer regal que ens han fet és el videoclip d'aquest primer tema, "Tot torna a començar", en què s'atraveixen a fer un exercici d'estil cinematogràfic a a partir de la mítica "Ordet" de Carl Theodor Dreyer. El resultat és excel·lent. De fet, podeu comparar el clip a l'escena final de la peli: l'única diferència és que ara el salvador es disfressa de llop i udola, de la mà del nen, per produir el miracle. I és que "tothom sap que la sospita és la primera forma de fe que existeix..."
